Dedicat a les joves generacions de mestres que arriben amb força i "malgrat la boira" segueixen caminant vers el meravellós projecte d'educar.

diumenge, 24 de maig del 2015

NO OBLIDEU LES PRÀXIES!

Les persones que estem més enllà dels cinquanta anys recordem les cartilles per aprendre a llegir i les llargues estones de fer cantarelles unint cada consonant amb les vocals:
“Eme con a, ma. Eme con e, me. Eme con i, mi...”
Imatge de Google
Aquesta activitat no es limitava únicament a l’escola, també a casa, la mare, cada tarda, ens feia passar estones davant d’aquells avorrits fulls repetint les síl·labes.
Com que jo sóc la filla petita, a base d’escoltar la meva germana mentre ella llegia al meu costat, vaig anar associant els dibuixos de cada pàgina a la síl·laba que ella deia. Així, en alguna ocasió, vaig fer pensar que ja sabia llegir quan en obrir la cartilla jo feia la cantarella, però no! únicament era qüestió de memòria.
Uns anys més tard, vaig haver de passar pel mateix tràngol que ella, hores i hores de repeticions per aprendre a llegir i a escriure.
Quan vaig iniciar la meva tasca com a mestra, les cartillas s’usaven poc a les escoles i al treballar a partir del so dels fonemes vaig haver d’aprendre a fer tots els sons consonàntics sense cap vocal associada.
Imatge de Google
Per a mi era un problema pronunciar alguns d’aquells sons; ja que en fer-los per a uns em sobrava llengua i per a d’altres el paladar se’m feia petit. Per sort, pels infants era més senzill; però a mida que avançava el curs, em vaig adonar que la senzillesa inicial no era tal, que calia posar-hi atenció i fer algunes activitats de pràxies bucofonatòries per desenvolupar els moviments que afecten als òrgans articulatoris i així evitar dislàlies.
Com que aquestes activitats requereixen treballar en petits grups (racons) per a poder fer un bon seguiment individualitzat, molta constància i paciència, cada vegada a l’escoles es realitzen menys habitualment. Tampoc veig massa interès vers aquest tema en les noves generacions de futurs mestres quan parlo amb elles dels seus Treballs de Final de Grau i em preocupa pensar que es deixaran de fer.
Per parlar, al igual que per menjar, utilitzem la llengua, les dents, els llavis, la mandíbula... Actualment, ens trobem que molts infants arriben als tres anys utilitzant el xumet, prenent biberó i menjant farinetes a casa. Així, els seus aparells bucofonadors son febles i poc desenvolupats.
A més, amb la diversitat lingüística que trobem a les aules segueix sent molt important fer aquestes pràxies; ja que després de realitzar-les es podrà començar a fer les posicions per articular els sons de la nostra llengua d’aprenentatge. Sons, alguns dels quals, que no es troben en les altres i, en realitzar-les sistemàticament, es poden evitar desajustos en la fonètica que reverteixen posteriorment en problemes amb la llengua oral i escrita.

Objectius:
·        Potenciar l’agilitat, mobilitat, pressió i tancament labial.
·        Adquirir control, tonicitat i força lingual, labial, bucal i de respiració.
·       Facilitar l’ajust fonètic dels sons significatius de la llengua d’aprenentatge

Proposta dels racons
La finalitat dels racons de pràxies és aconseguir una millor mobilitat dels òrgans buco-facials per millorar la competència comunicativa dels infants; a més de conèixer i aprendre a dominar el seu aparell bucofonador per a poder iniciar amb seguretat el treball d’articulació dels fonemes.
Les activitats han de ser curtes i variades per evitar la rutina i la monotonia que podria portar, els nens i nenes, a la desmotivació.
Els paper dels mestres ha de ser d’orientadors en les activitats i les dificultats que van presentant els infants. També faran de dinamitzadors quan els infants necessitin motivació.
Cal tenir un mirall per tal que es puguin observar i rectificar els exercicis quan calgui.
Racó del buf
L’objectiu d’aquest racó és aprendre a controlar la bufada i la respiració que facilitarà la producció dels sons.
Com que hi ha material que s’ha d’utilitzar en diverses sessions, per higiene, cal que sigui individual. Un bon recurs és fer la cistella del buf.
Us deixo una proposta 
Racó dels llavis
En aquest racó es treballarà l’agilitat per a poder fer els diferents moviments labials que facilitaran la pronuncia dels diversos sons.
A mi m’agrada relacionar aquests exercicis amb l’expressió de les emocions i els sentiments.
Imatge de Google
Racó de la llengua
L’objectiu d’aquest racó és adquirir agilitat per poder fer els diferents moviments linguals, per tal de sensibilitzar els punts d'articulació dels fonemes.
Als infants agraden molt els exercicis amb caramels tous o de pal. No deixeu de llegir l'activitat que va fer l'Eva del blog El pavelló d'infantil.
Imatge del blog El pavelló d'infantil. Clica!
Racó dels sons i dels sorolls
L’objectiu d’aquest racó és afavorir la majoria dels sons significatius de la parla mitjançant onomatopeies i l’ús del llenguatge oral en contextos significatius.
Un dels recursos més usats son els contes i les cantarelles infantils.
Clica per accedir-hi!
Per avaluar i autoavaluar-se és molt interessant enregistrar les sessions en vídeo i després visionar-ho.
Com a cloenda, us animo a editar el material de manera que es vegi l’evolució dels infants al llarg del curs.
Ah! I no oblideu una de les millors gimnàstiques miofacials: els petons.
Muaaaaà!

Per saber-ne més: