Dedicat a les joves generacions de mestres que arriben amb força i "malgrat la boira" segueixen caminant vers el meravellós projecte d'educar.

dilluns, 23 de novembre del 2015

US DIC ADÉU...

Us dic adéu...
... amb serenor; doncs des de que vaig escriure la primera paraula en el blog Fer de Mestres sabia que aquest dia no seria gaire lluny i avui ha arribat. La meva vida s’ha complicat força i el temps ja no és únicament meu.

Us dic adéu...
... per coherència. Els textos ja no els puc desenvolupar com em vaig proposar el primer dia. Una paraula, una idea, motivava hores de reflexió, setmanes de recerca de recursos de qualitat, imatges engrescadores; sempre intentant provocar la reflexió i la transformació de la quotidianitat de mestres i infants.

Us dic adéu...
... amb el cor ple d’estimació. Cadascuna de les vostres paraules en llegir els comentaris de cada entrada m’han acaronat dia a dia i han donat sentit al camí de Fer de Mestres.
Il·lustració d'en JoAn TuRu
Us dic adéu...
... per no entrar en contradicció al deixar-me endur per la vanitat en veure créixer el nombre de seguidors i en augmentar la quantitat de visites diàries. Aleshores, podria escriure textos buits de contingut i de fràgil consistència pedagògica.

Us dic adéu...
... agraint a la Montse i a la Neus la seva paciència en acollir els meus textos, a la Lluïsa, a les companyes de l’Escola Gitanjali i a la Carme de la Llar d’infants pel seu suport incondicional, a la Clara i a la Núria pels consells musicals. També a les amigues i els amics bloguers per la seva companyia.

Us dic adéu...
... sabent que aquí us deixo el meu discret llegat de tots els anys en que he fet de mestra que espero sigui, en algun moment, font d’inspiració a les noves generacions de mestres.

Us dic adéu...
... amb la incertesa de prendre una decisió, potser  equivocada. Us trobaré a faltar i us desitjo bona sort!

Sí, avui us dic adéu o areveure!!!

dilluns, 16 de novembre del 2015

LA SETMANA DE LA CIÈNCIA 2015: LA LLUM i LES OMBRES

El mes de novembre a casa és un temps d’aniversaris i, per a qui som més grans, també de records i enyorances.
Fa pocs dies, la mare es mostrava sorpresa de la rapidesa en què havien passat els anys. Recordava com acotxava a dues nenes petites quan anaven a dormir i com les seves filles, ara, s’havien transformat en dues dones. Cada nit fèiem un tranquil ritual i el que més m’agradava d’ell era l’estoneta en que ella, amb paciència, feia aparèixer al sostre algunes simpàtiques figures d’ombres mentre jugava amb les mans i el focus de llum de la tauleta de nit.

Imatge de google
Aquest curs, podreu aprofitar per gaudir de l'experiència de fer ombres amb els infants; ja que, del 13 al 22 de novembre se celebrarà a Catalunya la 20a Setmana de la Ciència i es celebraran activitats d’experimentació científica. Els temes centrals de l’edició d’enguany són la llum i els sòls amb motiu de la celebració, aquest 2015, de l’Any Internacional de la Llum i de les Tecnologies basades en la Llum i de l’Any Internacional dels Sòls.
Clica!
Com he explicat en anys anteriors, l’objectiu concret és aconseguir divulgar, mitjançant l’experimentació, el mètode científic. Aquest mètode es pot aplicar en totes les àrees curriculars i es desenvolupa segons uns passos determinats:
·        Intuïció i formulació d’un problema ( Pregunta)
·        Formulació d’una hipòtesi ( Resposta a aquesta pregunta)
·        Disseny d’una recerca i possible experimentació
·        Recollida de dades
·        Interpretació de dades
·        Conclusions :
1.   Si no es confirma la hipòtesi, formulació d’una de nova
2.   Si es confirma la hipòtesi, el procés finalitza amb la comunicació dels resultats.

A l’escola s’ha d’intentar dissenyar les preguntes adreçades a cada nivell de manera motivadora.
Els passos a seguir són:
·        Lectura de la pregunta
·        Què en sabem? Formular hipòtesis
·     Quin experiment o activitat es pot fer per explicar o comprovar  la hipòtesi (experimentació) i posar-ho en pràctica
·        Observar els resultats, recollir les dades i comprovar si verifiquen la hipòtesi
·        Buscar més informació en altres fonts
·        Què hem après? Conclusions
·        Elaborem un mural, llibre, etc. amb les fotografies del procés.

Us deixo alguns enllaços on trobar la inspiració per formular interrogants sobre la llum i la seva absència. Cliqueu sobre les paraules per accedir-hi.



Imatge de Pinterest

Si aquest text t'arriba tard, perquè la Setmana de la Ciència ja ha passat, no deixis escapar l'oportunitat de proposar alguna d'aquestes activitats i gaudeix del plaer de veure il·luminats els rostres dels infants.

dimecres, 7 d’octubre del 2015

LA CASTANYADA I LES TIC

La Castanyada és una festa amb un sabor dolç i flaire a bosc. 
Moltes de les aules es transformen en obradors i els/les mestres intenten organitzar als petits cuiners i a les petites cuineres per a poder realitzar els panellets, les coques de fruits secs, les roques de xocolata...
A mi m’agradava que els infants s’organitzessin en petits grups i mentre uns remenaven amb grans culleres de fusta el contingut de les cassoles, els altres feien activitats diverses en el racons de la classe. 
Una d’elles era el racó de l’ordinador on un senzills jocs complementaven alguns continguts treballats; doncs els jocs on-line poden ajudar l’infant a ser més autònom en el treball i a potenciar l’adquisició dels nous aprenentatges. 
Us deixo alguns enllaços a uns programes senzills de jugar-hi, només cal tenir un domini bàsic del ratolí.
Objectius:
§  Gaudir de jocs on-line amb elements de la Castanyada.
§  Impulsar el treball de les habilitats de pensament.
§  Treballar les habilitats motrius relacionades amb l’ús de les TIC.

La Castanyada

En aquest joc, els nens i les nenes reconeixeran els elements tradicionals de la Castanyada i els arrossegaran cap el cabàs. 

Clica a la imatge per jugar!!!
L’armari de la Castanyera
Els infants, arrossegant el ratolí, hauran de vestir la castanyera agafant les diferents peces que hi ha als penja-robes o als calaixos.

Clica a la imatge per jugar!!!
Els panellets
Per treballar la coordinació òculo-manual utilitzant el ratolí, mentre es classifica, s’haurà de posar cada panellet a la seva capsa. 

Clica a la imatge per jugar!!!
Castanyes
Els nens i les nenes clicaran sobre la castanyera, abans que s’amagui darrera de les castanyes.

Clica a la imatge per jugar!!!
Creacions de tardor
Per deixar anar la creativitat, poden elaborar un collage amb elements de tardor amb diferents tipus de fulles, fruits i animalons.

Clica a la imatge per jugar!!!
Juguem?

Per saber-ne més:

diumenge, 20 de setembre del 2015

FEM CÀLCUL MENTAL?

El pare i la mare van iniciar la seva vida en comú a mitjans dels anys cinquanta. Eren temps difícils, com els d’ara, vivíem amb els avis per compartir despeses i havien de treballar moltes hores per poder acabar els mesos sense massa deutes. 
Compaginaven dues feines cadascun. En una d’elles, el quiosc de premsa, també hi col·laboràvem les dues filles en les nostres hores lliures; així ja no ens calia jugar a botiguetes.
Em desagradava sortir d’escola i haver d’anar a fer els deures entre diaris i revistes mentre les meves companyes jugaven al parc. Encara sento l’olor de la tinta de la premsa quan arribava acabada d’imprimir en les linotípies i com els meus dits se m’embrutaven en agafar els diaris per posar-los als prestatges.
El que m’agradava era cobrar. Em feia sentir gran i les sumes, en calcular els preus, i restes, en tornar el canvi, eren com un joc per a mi. Obria el calaixet de fusta amb parsimònia i comptava les monedes amb cura; ja que no volia equivocar-me i rebre una reprimenda del client si li tornava malament el canvi.

Aquella activitat, em va ajudar a trobar un munt d’estratègies de càlcul que, encara ara, em són molt útils; especialment, per facilitar el canvi en les compres o potser no... perquè observo amb incredulitat com les persones de les caixes enregistradores dels supermercats no ho saben fer si la màquina no els marca amb exactitud  la quantitat. Què ha passat amb el càlcul mental o potser amb l’expansió de les calculadores ja no cal exercitar-lo?

El càlcul forma part de la resolució dels problemes matemàtics que alhora fomenten la concentració, la comprensió i l’expressió verbal,  el raonament i la creació d’estratègies mentals; capacitats imprescindibles també per a resoldre les situacions noves.
Fer càlcul mental a l’Educació Infantil és un repte; ja que per les característiques dels infants requereix haver treballat primer la sèrie numèrica, la descomposició del nombre, l’estimació, les operacions amb suport material per a poder fer posteriorment l’abstracció de les quantitats.
Una de les estratègies metodològiques que m’han ajudat a assolir els objectius anteriors ha estat treballar amb tot el grup, diàriament, uns minuts a la rotllana situacions quotidianes on els infants han de posar, treure i repartir amb el suport de material i sense ell.
Activitats prèvies:
Exemples per comptar:
-      Comptem quants nens es queden a dinar avui? i quantes nenes?
-      Comptem quants infants porten sabates? i quants s’han posat vambes?
-      etc.
Exemples per fer estimacions:
-     Quants botons us sembla que hi haurà en aquesta safata? (després d’anotar les respostes, verifiqueu-les)
-      Quantes peces té aquest puzle?
-      etc.
Exemples per calcular:
-      Mireu els dos pinzells que té la... i el que porta en... Quants n’hi haurà si els posem junts al pot?
-      Si en el racó de pintar sempre en sou 5 i avui no ha vingut en... quants en sereu?
-      etc.
Exemples per a la descomposició del nombre:
-      Aquestes cinc fitxes de quantes maneres diferents les puc agrupar?
-      Tinc dos titelles i en vull tenir tres, quants me’n falten?
-      Tinc una xapa i en vull tenir tres, quantes n’he d’anar a buscar?
-      etc.

Activitats de càlcul mental: 
 
A l’escola, després de fer uns assessoraments  amb l’autor, sempre hem treballat sistemàticament el càlcul mental a partir d’un material que us recomano: 
El Quinzet  de Lluís Segarra. 
En els seus dossiers gratuïts donen les pautes metodològiques que vosaltres podreu adaptar als vostres infants d’Educació Infantil.
Agraeixo a Eduard Connolly del blog Es racó del PT el recull que ha fet de tot el material de El quinzet (per descarregar-ho us haureu de donar d’alta gratuïtament de Calaméo) 
Problemes graduats pel tractament del càlcul global

Prova de problemes de càlcul 

Quinzet prova infantil i primària



He tingut coneixement d’altres mètodes per treballar el càlcul mental que s’implementen en diversos centres. 
Vosaltres com ho feu?

diumenge, 6 de setembre del 2015

RECURSOS PER INICIAR EL CURS

Aquests dies els passadissos de les escoles s’omplen de corredisses de mestres amunt i avall mentre preparen el nou curs.
El so de les taules i de les cadires que fan en ser arrossegades per trobar-les-hi el seu nou emplaçament certifica que l’escola ja està en marxa.
Les llistes dels infants que formaran els diferents grups col·lapsen els fulls de les impressores, els materials s’amunteguen en les lleixes de les diferents aules i mestres, prou agosarats per innovar les activitats de la seva programació, cerquen nous recursos per la xarxa.
Quan vaig començar com a mestra, la recerca de recursos implicava temps, força temps. Es centrava en la visita a biblioteques o en l’intercanvi entre companys i companyes. 
Ara per sort, la blogosfera facilita aquesta tasca i les xarxes socials difonen amb rapidesa la majoria de les activitats.
Aprofitant que ara tinc temps per a fer reculls de recursos per a les meves companyes, he anat ordenant-los en forma de taulers a Pinterest i, com ja sabeu algunes persones que seguiu Fer de Mestres, amb un sol clic! es troben a l’abast de tothom. 

Clica per accedir-hi!!!

Hi podeu trobar diferents classificacions en noranta-quatre taulers o "carpetes". 
Us en destaco alguns que us poden inspirar en aquests dies de setembre:

+60 Idees per a cartells escolars 
Clica per accedir-hi!!!
+ de 350 ambientacions, murals, decoracions...

Clica per accedir-hi!!!

+ de 50 maneres creatives d'organitzar l'aula

Clica per accedir-hi!!!

+ de 50 models per a treballar les "rutines" i els hàbits



Bon curs 2015-16!!!

dilluns, 15 de juny del 2015

QUÈ FER AMB ELS CONTES VELLS

El meu fill fill és un gran lector però poques vegades el veig amb un llibre a les mans. Ell llegeix davant d’una pantalla el diari, els assajos literaris, les novel·les, els diccionaris, la bibliografia dels seus treballs... en fi, el món digital ha arribat amb força com a suport a la quotidianitat de molts joves.
Per a mi, la lectura va lligada al plaer de tocar el paper dels fulls, a l’olor de la tinta que dibuixa les paraules, a veure envellir les tapes que han exercit sobre mi un poder d’atracció incontrolable, a sentir entre les mans el pes de les històries d’altres vides,... i a la meva aula la lectura anava lligada als contes.
He estat una mestra que ha explicat i llegit molts de contes. També m’ha agradat tenir sempre molt actiu el racó de la biblioteca a l’aula i, a l’escola, l’espai de lectura dels infants més petits.
Per alguna raó desconeguda, hi ha contes que exerceixen una fascinació inexplicable en els infants. Moltes vegades, no són els més bonics, ni els méinteressants, però sovint són els que no es troben mai a les lleixes i sempre van de mà en mà amb emoció.
El seu ús constant, els porta a envellir amb rapidesa però el sentiment vers ells fa que costi molt posar-los al contenidor de reciclatge de paper.
Per aquest motiu, a l’escola, teníem un petit hospital de llibres, una capsa  o cistella, on els nens i les nenes hi deixaven aquells exemplars que perdien uns fulls o que se’ls estripava una pàgina, els que s’embrutaven o aquells que necessitaven algun petit adobament o retoc.
Després en petits grups, els joves doctors i doctores del cicle superior m’ajudaven a posar-los-hi una tira de cinta adhesiva, a encolar els lloms dels llibres o a esborrar les petites taques.
Hospital de llibres de la Biblioteca Elisenda. Clica!
No sempre, el pas per l’hospital dels llibres podia solucionar els problemes en alguns d’ells i amb enginy vaig creure que els hi podia trobar altres alternatives per a reciclar-los.

Què podeu fer amb els contes vells?
Targetes de llengua oral
Retalleu les il·lustracions dels contes i enganxeu-les en petites targetes fetes amb cartolines de colors.
Aquestes targetes les podeu usar com a motivació per escriure paraules, inventar i explicar històries, ampliar el vocabulari, etc. Us seran molt útils a l’hora de planificar les activitats de llenguatge verbal.
Imatge de Pinterest

Titelles de pal
Demaneu els infants que retallin les il·lustracions dels llibres i les encolin en uns cartronets o en paper on s’hi pugui enganxar, amb cinta adhesiva pel darrera, un bastonet de broqueta.
Si voleu fer contes i us manquen personatges els infants els poden dibuixar i pintar per a completar la narració amb els titelles.
Titelles de pal. Clica!
Reciclar fulls
Els contes on hi trobeu pàgines amb text us poden servir per utilitzar-les com a base per fer-hi dibuixos i pintures; segur que seran unes belles creacions.
Imatge de Google
Aquestes pàgines amb text les podeu utilitzar com a paper per a fer manualitats diverses. Què en penseu d’una rosa per a Sant Jordi?

Imatge de Pinterest
Els llibres de contes ens evoquen emocions i cal trobar la manera de fer que aquestes perdurin en els records encara que sigui en petits bocins i en formes diferents.
Llarga vida als contes!!!

diumenge, 24 de maig del 2015

NO OBLIDEU LES PRÀXIES!

Les persones que estem més enllà dels cinquanta anys recordem les cartilles per aprendre a llegir i les llargues estones de fer cantarelles unint cada consonant amb les vocals:
“Eme con a, ma. Eme con e, me. Eme con i, mi...”
Imatge de Google
Aquesta activitat no es limitava únicament a l’escola, també a casa, la mare, cada tarda, ens feia passar estones davant d’aquells avorrits fulls repetint les síl·labes.
Com que jo sóc la filla petita, a base d’escoltar la meva germana mentre ella llegia al meu costat, vaig anar associant els dibuixos de cada pàgina a la síl·laba que ella deia. Així, en alguna ocasió, vaig fer pensar que ja sabia llegir quan en obrir la cartilla jo feia la cantarella, però no! únicament era qüestió de memòria.
Uns anys més tard, vaig haver de passar pel mateix tràngol que ella, hores i hores de repeticions per aprendre a llegir i a escriure.
Quan vaig iniciar la meva tasca com a mestra, les cartillas s’usaven poc a les escoles i al treballar a partir del so dels fonemes vaig haver d’aprendre a fer tots els sons consonàntics sense cap vocal associada.
Imatge de Google
Per a mi era un problema pronunciar alguns d’aquells sons; ja que en fer-los per a uns em sobrava llengua i per a d’altres el paladar se’m feia petit. Per sort, pels infants era més senzill; però a mida que avançava el curs, em vaig adonar que la senzillesa inicial no era tal, que calia posar-hi atenció i fer algunes activitats de pràxies bucofonatòries per desenvolupar els moviments que afecten als òrgans articulatoris i així evitar dislàlies.
Com que aquestes activitats requereixen treballar en petits grups (racons) per a poder fer un bon seguiment individualitzat, molta constància i paciència, cada vegada a l’escoles es realitzen menys habitualment. Tampoc veig massa interès vers aquest tema en les noves generacions de futurs mestres quan parlo amb elles dels seus Treballs de Final de Grau i em preocupa pensar que es deixaran de fer.
Per parlar, al igual que per menjar, utilitzem la llengua, les dents, els llavis, la mandíbula... Actualment, ens trobem que molts infants arriben als tres anys utilitzant el xumet, prenent biberó i menjant farinetes a casa. Així, els seus aparells bucofonadors son febles i poc desenvolupats.
A més, amb la diversitat lingüística que trobem a les aules segueix sent molt important fer aquestes pràxies; ja que després de realitzar-les es podrà començar a fer les posicions per articular els sons de la nostra llengua d’aprenentatge. Sons, alguns dels quals, que no es troben en les altres i, en realitzar-les sistemàticament, es poden evitar desajustos en la fonètica que reverteixen posteriorment en problemes amb la llengua oral i escrita.

Objectius:
·        Potenciar l’agilitat, mobilitat, pressió i tancament labial.
·        Adquirir control, tonicitat i força lingual, labial, bucal i de respiració.
·       Facilitar l’ajust fonètic dels sons significatius de la llengua d’aprenentatge

Proposta dels racons
La finalitat dels racons de pràxies és aconseguir una millor mobilitat dels òrgans buco-facials per millorar la competència comunicativa dels infants; a més de conèixer i aprendre a dominar el seu aparell bucofonador per a poder iniciar amb seguretat el treball d’articulació dels fonemes.
Les activitats han de ser curtes i variades per evitar la rutina i la monotonia que podria portar, els nens i nenes, a la desmotivació.
Els paper dels mestres ha de ser d’orientadors en les activitats i les dificultats que van presentant els infants. També faran de dinamitzadors quan els infants necessitin motivació.
Cal tenir un mirall per tal que es puguin observar i rectificar els exercicis quan calgui.
Racó del buf
L’objectiu d’aquest racó és aprendre a controlar la bufada i la respiració que facilitarà la producció dels sons.
Com que hi ha material que s’ha d’utilitzar en diverses sessions, per higiene, cal que sigui individual. Un bon recurs és fer la cistella del buf.
Us deixo una proposta 
Racó dels llavis
En aquest racó es treballarà l’agilitat per a poder fer els diferents moviments labials que facilitaran la pronuncia dels diversos sons.
A mi m’agrada relacionar aquests exercicis amb l’expressió de les emocions i els sentiments.
Imatge de Google
Racó de la llengua
L’objectiu d’aquest racó és adquirir agilitat per poder fer els diferents moviments linguals, per tal de sensibilitzar els punts d'articulació dels fonemes.
Als infants agraden molt els exercicis amb caramels tous o de pal. No deixeu de llegir l'activitat que va fer l'Eva del blog El pavelló d'infantil.
Imatge del blog El pavelló d'infantil. Clica!
Racó dels sons i dels sorolls
L’objectiu d’aquest racó és afavorir la majoria dels sons significatius de la parla mitjançant onomatopeies i l’ús del llenguatge oral en contextos significatius.
Un dels recursos més usats son els contes i les cantarelles infantils.
Clica per accedir-hi!
Per avaluar i autoavaluar-se és molt interessant enregistrar les sessions en vídeo i després visionar-ho.
Com a cloenda, us animo a editar el material de manera que es vegi l’evolució dels infants al llarg del curs.
Ah! I no oblideu una de les millors gimnàstiques miofacials: els petons.
Muaaaaà!

Per saber-ne més: