Dedicat a les joves generacions de mestres que arriben amb força i "malgrat la boira" segueixen caminant vers el meravellós projecte d'educar.

dimecres, 10 de setembre del 2014

FEM UN BON EQUIP!!!

Abans d’emmalaltir(Clica!), en arribar els últims dies d’agost, sovint començava a notar les papallones a l’estómac com una jove enamorada, enamorada de la seva professió: fer de mestra.
M’anunciaven l’emoció dels primers dies de setembre(Clica!) de retrobar els companys i les companyes de l’escola en arribar a l’aula i rebre la llista dels noms dels infants del nou grup i les seves fotografies.
Aquelles carones desconegudes, moltes d’elles expectants davant la càmera, sempre em recordaven l’obligació de fer-los feliços mentre iniciaven el camí vers els nous aprenentatges.
M’agradava de rumiar activitats per cohesionar el nou grup d’infants, per afavorir les relacions afectives entre ells i elles, tot essent un bon equip.


També, degut al meu caràcter, sentia la necessitat de crear un bon ambient en l’equip docent i m’enginyava petits detalls(Clica!) que obrissin el camí de l’afecte entre mestres.
A la majoria d’escoles, en els seus claustres, es considera imprescindible el treball en equip: els equips docents, les comissions, els departaments, etc. per a poder reeixir els projectes educatius amb èxit, enmig de tota la problemàtica social que avui ens toca viure.
Aquestes últimes setmanes, hi ha mestres que arriben per primera vegada a l’escola i no sempre troben fàcil la integració als diferents equips docents.
Degut a la seva importància, cal reflexionar sobre aquest aspecte i quines actituds personals i de claustre cal tenir per afavorir la vinculació al grup.
He de reconèixer que no sempre he estat una companya còmode per als equips docents; la meva motivació per a la recerca em duia a fer noves propostes que, moltes vegades, desfermaven incomoditat. Com en els infants, també a les escoles, les rutines donen seguretat i davant de la incertesa dels canvis les avortaven tot dient: sempre ho hem fet així!
Ara sé que el meu entusiasme i determinació tampoc ajudaven donat que s’entenia com a una actitud d’imposició i creava certa resistència que no facilitava la comunicació:  de fora vindran que de casa et trauran....
Els anys em van ensenyar a ser prudent. A adonar-me que en arribar per primera vegada a una escola, cal deixar un temps per adaptar-s’hi, esforçar-se per conèixer el seu funcionament, mostrar respecte per la tasca pedagògica i crear vincles, sense prejudicis, amb els companys i les companyes; sabent que el procés és més enriquidor si des dels centres escolars també es mostra una actitud oberta i acollidora.
Així, en ser Cap d’Estudis vam redactar un protocol d’acollida per a mestres nouvinguts que va ajudar a crear relacions personals i va facilitar la integració.

Cal entendre que no és l’homogeneïtat la que facilita l’eficàcia dels equips de treball, sinó el compromís ferm d’involucrar-se en un projecte i la diferència de rols que ajuden a aconseguir els objectius comuns. Així, us animo que escolteu les idees de qui sempre proposa innovar, que engresqueu a qui li agrada organitzar, que seguiu a qui no defalleix davant les dificultats, que aprofiteu l’experiència, que gaudiu de la sensibilitat, que no perdeu la paciència, que aprengueu dels errors, que us respecteu... i formeu un bon equip!


Bon curs 2014-15!