Dedicat a les joves generacions de mestres que arriben amb força i "malgrat la boira" segueixen caminant vers el meravellós projecte d'educar.

dimarts, 16 de desembre del 2014

QUÈ PASSA AMB LA COEDUCACIÓ?

Mirava un catàleg de joguines per a triar els regals dels petits de casa quan m’he quedat sorpresa pels rols de gènere que malauradament encara, es perpetuen en les seves pàgines.
Les imatges dels jocs de construcció són plenes de nens, futurs arquitectes, fent torres amb peces de fusta i de plàstic. Deuen pensar que a les nenes no els interessa descobrir les seves possibilitats creatives mentre experimenten en l’espai constructiu.
El blau era el color que predominava en aquells fulls mentre el rosa es desbordava entre nines i cotxets conduïts per nenes que podrien ser les mares del futur i, sembla ser, que mai passejaran els seus fills i filles els pares de les criatures.Tampoc imaginen que hi haurà infants que tindran dos papes o dues mames i que alguns nens en un futur gaudiran empenyent el cotxet o cuinant.

Com que sóc de la generació que va viure l’ensenyament franquista en una escola separada per sexes i de la que va haver de reivindicar repetidament la relació com a iguals entre totes les persones; la indignació inicial es va transformar en la recerca de recursos per a la coeducació, sobre els quals us animo a reflexionar-hi mentre llegiu Fer de Mestres.
Segons la sociòloga Marina Subirats, “l’escola coeducativa ha d’integrar els coneixements necessaris per abordar els rols masculins i femenins i transmetre a tota la població, nens i nenes, un conjunt de capacitats indispensables amb independència del sexe, que els permeti a elles i a ells l’autonomia, tant en els aspectes econòmics com en els personals i domèstics”.
Em pregunto si tots aquests anys, a les escoles, haurem estat desenvolupant un ensenyament mixt sense arribar mai a coeducar i, sense ser-ne conscients, hem perpetuat el currículum ocult que transmet els prejudicis i els rols diferenciadors.
Per exemple, a l’Educació Infantil, els contes son un gran recurs però en alguns dels que expliquem a les nostres aules apareixen certs valors que cal revisar.
Les protagonistes mostren el rol convencional de les dones: cuinen (Ventafocs), cusen o filen (Bella dorment), netegen (Blancaneus), ... i el final feliç consisteix en casar-se amb un Príncep.
Ells, igualment condicionats, es veuen obligats a lluitar, viatjar,...es mostren independents i valents (no poden plorar!).
No es tracta de deixar-los d’explicar, sinó d'encetar una conversa per analitzar-los amb els infants, veure què en pensen dels personatges i amb quins s'identifiquen. Com a mi em passava, trobareu força nenes interessades en ser com els prínceps desitjant viure moltes aventures i nens decidits a tenir una vida tranquil·la mostrant les seves emocions.
Proposar el canvi de rols dels contes, pot ser una activitat per afavorir el desenvolupant del pensament crític: si el Príncep preparés el sopar mentre que la Ventafocs construís la carrossa, què passaria? 
També, us engresco a ampliar el repertori de la biblioteca amb contes diferents anomenats coeducatius. 
A mi m’agrada molt el conte Rosa Caramel que em va encisar pel text i les seves il·lustracions quan era una jove estudiant de magisteri que treballava a les tardes. Sobresortia en una de les lleixes dels contes i, sovint, les dues nenes a qui feia de cangur em demanaven que els el llegís abans d’adormir-se.
Clica si vols veure el conte.
Podeu trobar la guia didàctica del Conte Rosa Caramel d'Adela Turin i Nella Bosnia, clicant aqui! 
A partir d’aquest conte podeu iniciar La setmana de color rosa.  Aquesta interessant activitat la vaig descobrir en els materials Contra el currículum ocult (pàgina 20) coordinats per Ma. Ángeles Calero Fernández clica aqui! 
“Té com a principal objectiu intentar qüestionar i/o trencar, de forma lúdica, la barrera social que fa que els nens no s’hi sentin atrets i en tinguin, molts cops, perjudicis. Respecte les nenes, els objectius són visualitzar un color amb el que se senten molt vinculades i fer que el percebin com un color no exclusivament femení i com quelcom que té valor en sí mateix.”
Algunes idees per treballar:
Elements de la naturalesa que siguin o continguin el color rosa (flors, núvols, papallones, flamencs, porcs, maduixes, etc.). Davant cada imatge es faran preguntes com les següents: Són les flors de les nenes? O són de tothom que les vulgui mirar i olorar? Són els núvols de les nenes? O són de tothom que els vulgui mirar?
Elements de color rosa relacionats amb la infància (llibres, dvd, imatges de dibuixos animats, personatges infantils, etc.). Plantejarem preguntes com: Què us semblaria que els nens no poguessin mirar els dibuixos de la Pantera Rosa? O que les nenes només poguessin llegir contes amb pàgines rosa?
Al final d’aquesta activitat es plantejaran directament les preguntes: “Per què el color rosa es diu que és de nenes? S’ho va inventar algú? Sempre ha estat així? Pot canviar algun dia?
Un altre recurs que pot esdevenir coeducatiu, és els racons de  joc simbòlic; perquè serveixen als infants per experimentar els rols socials i es converteixen en un espai on desenvolupar-hi les capacitats sense estereotips ni prejudicis.
Imatge del blog SAND AND WATER TABLES Clica aqui!
Us animo a observar si hi ha qui sempre representa les mateixes accions sense canviar de rol i crea contextos de nens i de nenes; doncs és un indicatiu que cal cercar noves estratègies per seguir treballant els valors coeducatius amb els infants.
I vosaltres com ho feu?
Per saber-ne més:


dilluns, 1 de desembre del 2014

AMB PLÀSTIC DE BOMBOLLES!

Tot i haver estat inventat l’any 1957, de manera accidental,  pels enginyers Alfred Fielding i Marc Chavannes, el plàstic de bombolles no es va popularitzar fins uns anys després.
La primera vegada que jo en vaig tenir entre les mans, estrenàvem televisor a casa i l’emoció per l’aparell nou va quedar substituïda per la distracció addictiva de fer esclatar aquelles petites bombolles. 
Imatge del bloc "Mamàs con arte" Clica!!!
En aquells dies, únicament en podíem obtenir dels embalatges i quan algun infant en trobava es convertia en el centre de la reunió infantil mentre tothom li pidolava un trosset i passar així una de les estones més entretingudes del dia.
Aprofitant que a la majoria de cases ara arribaran els regals nadalencs i alguns d’ells aniran embolcallats d’aquest plàstic, us deixaré algunes propostes per a reutilitzar-lo en les nostres aules.
En el cicle d’Educació Infantil l’experimentació sensorial es fa imprescindible per a reconèixer el propi cos i descobrir l’entorn; així, aquest material es converteix en un recurs atractiu i econòmic.
Caminar sobre plàstic de bombolles folrant un passadís de l’escola podreu fer-los gaudir d’una nova sensació en els peus, com van fer la Tati i l’Eva del blog Mamàs con Arte. És una experiència sensacional!
Clica a la fotografia per accedir al bloc Mamàs con Arte
Si per les característiques de la vostra aula ho veieu complicat de fer, podeu enganxar al terra trossets de plàstic fent camins per on avançar.
Imatge del bloc noosh loves... Clica! 
  • Alerta! Vigileu que les vores del plàstic quedin ben enganxades; ja que si no, els infants podrien entrebancar-se i caure.

Si teniu pocs infants a l’aula o mestres de suport, podeu dedicar una estona a embolcallar els peus amb el plàstic de bombolles per obtenir els mitjons màgics que sonen al caminar...
Si us engresqueu, poseu una catifa blanca de paper i amb un pinzell ple de pintura deixeu que els infants sentin unes llunyanes pessigolles a la part de la planta dels peus mentre el plàstic es va acolorint.
Mireu com deixen les seves petjades amb cercles de colors!
Imatge del bloc mess for less .Clica! 
Tocar i sentir les bombolles amb les mans afegint-hi pintura augmenten les sensacions: la fredor, la suavitat, l’esponjositat...
Imatge del bloc childhood 101 .Clica! 
Fer petar les bombolles mentre s’escolten els espetecs, en haver de fer la pinça amb els dits, es converteix en una activitat de motricitat fina excepcional. 
Una persona fascinada per aquesta activitat, fins i tot, n’ha fet un joc per a l’ordinador. Ideal per introduir l’us del ratolí en els infants.
Si vols jugar, clica!
I per últim, el plàstic de bombolles ens pot ajudar a crear textures, estampacions i unes obres d’art ben diferents.
Us animeu?
Per saber-ne més:
           

diumenge, 16 de novembre del 2014

SETMANA DE LA CIÈNCIA 2014

Capficada en les meves cabòries, per poc se’m passa deixar-vos la proposta de Fer de Mestres per a la Setmana de la Ciència d’aquest any.
Des del 14 al 23 de novembre es celebrarà a Catalunya la 19a. Setmana de la Ciència coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació.
Clica per accedir-hi!
Els temes centrals d’aquesta edició a partir dels quals es faran activitats de divulgació del mètode científic són la cristal·lografia i la biotecnologia amb motiu de la celebració de l’Any Internacional de la Cristal·lografia i l’Any de la Biotecnologia.

El mètode científic al que convida aproximar-se la Setmana de la Ciència implica seguir uns passos determinats:
•        Intuïció i formulació d’un problema (Pregunta).
•        Formulació d’una hipòtesi (Resposta a aquesta pregunta).
•        Disseny d’una recerca i possible experimentació.
•        Recollida de dades.
•        Interpretació de dades.
•        Conclusions:
1.   Si no es confirma la hipòtesi, formulació d’una de nova.
2.   Si es confirma la hipòtesi, el procés finalitza amb la comunicació dels resultats.

La proposta d’activitats de Fer de mestres es centrarà en la cristal·lografia

Hi ha experimentacions espectaculars per a poder veure com apareixen els cristalls. Algunes vegades, comporta usar productes com el bòrax, les sals d’alum, l’amoníac... pel que cal treballar en petit grup, amb mestres de suport i tenint molta cura en tots els processos.
Com que no sempre es pot disposar d’aquests recursos a les aules, inspirada pel blog “manetesicosetes” proposo una senzilla experimentació a dins de l’aula treballant amb sal.
Les capacitats que més es potenciaran en les activitats són:
·        Aprendre a pensar i a comunicar.
·        Aprendre a descobrir i a tenir iniciativa.
Alguns dels objectius de la proposta són els següents:
·    Conèixer  algunes característiques generals dels cristalls, la saturació i l’evaporació.
·        Fer hipòtesis sobre l’experimentació.
·        Participar i observar l’experimentació realitzada.
·    Verificar les anticipacions de l’experimentació amb el resultat de les   dades obtingudes.
·       Gaudir de les activitats.
El procés de recerca a l’Educació Infantil és:
·        Lectura col·lectiva de la pregunta.
·        Què en sabem? Formular hipòtesis.
·    Quin experiment o activitat es pot fer per explicar o comprovar  la hipòtesi  i posar-lo en pràctica.
·   Observar els resultats, recollir les dades i comprovar si es verifica la hipòtesi.
·        Buscar més informació en altres fonts.
·        Què hem après? Conclusions.
·      Elaboració d’un mural, llibre, etc. amb les fotografies del procés i petits textos explicatius.
·        Exposició a altres infants, si s’escau.
   Proposta d’activitats
En rotllana, llegiu la pregunta que ha arribat a l’aula dins un sobre: 
Per què és salada l’aigua del mar?
Demaneu als infants que exposin les seves idees. Com ho podem saber?
Anoteu les hipòtesis i proposeu l’experimentació per comprovar-ho en petits grups. Què necessitareu?
Material:
Recipients transparents i culleretes.
Aigua
Sal
Colorants alimentaris
Experimentació:
Feu una dissolució força saturada de sal en un recipient i deixeu-la reposar durant tot un dia. 

Si no s’ha dissolt tota la sal, afegiu una miqueta  d’aigua per refer la dissolució, presenteu-la als infants i deixeu que la tastin.
Repartiu-la en recipients pels diferents grups  de treball. Seguidament afegiu el colorant en algun dels recipients i deixeu evaporar l’aigua durant uns dies.
Què ha passat?
Cristalls de sal
Vet aquí perquè l'aigua era salada!!!
Amb aquestes senzilles experimentacions ja no hi ha excusa per a no celebrar la Setmana de la Ciència ;)
Clica la imatge per saber-ne més sobre altres propostes
Cristalls de sal de colors

Cristalls en cartró
Cristalls de sucre


divendres, 24 d’octubre del 2014

MINDFULNESS: RELAXACIÓ I ATENCIÓ

Les persones que seguiu habitualment el blog Fer de Mestres, us haureu adonat que en aquests últims mesos la freqüència de les publicacions ha minvat en escreix.
La preocupació per alguns esdeveniments familiars, m’ha submergit en inquiets pensaments que difícilment m’han ajudat a trobar el temps i la concentració necessàries per escriure i, que encara avui, no sé quan ho podré tornar a fer.
Són mesos molt complicats i en la recerca d’estratègies que m’ajudin a sostenir les emocions que dia a dia em desborden, he retrobat algunes experiències pedagògiques molt interessants que vull compartir amb vosaltres abans no arribi el dia de deixar per sempre Fer de Mestres.
La necessitat d’aturar els pensaments, aprendre a acceptar el moment present sense prejudicis, respondre adequadament a l’entorn i deixar de pensar en el futur amb preocupació, m’han fet treure la pols dels apunts d’alguns exercicis de relaxació i consciència plena que, anys enrere, havia recollit en una escola d’estiu.
Així, cada mati, en despertar-me, l’escolta d’uns minuts de música, la concentració en la respiració, la realització de suaus estiraments i l’atenció d’alguna imatge mental bonica, em fan oblidar les angoixes, mentre gaudeixo el moment. I sé que en obrir de nou els ulls abordaré el dia des de la tranquil·litat.
La dinàmica quotidiana de presses, els estímuls visuals de tota mena de pantalles, l’ús d’internet, les aplicacions dels telèfons mòbils, etc. són aspectes incessants que dificulten l’atenció plena.
La relaxació i la meditació s’han vist menyspreades per algunes cultures i certes persones però la neurociència està demostrant que pot modificar l’estructura i el funcionament del cervell associant-ho amb el desenvolupament de l’atenció, la concentració, la imaginació i la integració de les emocions.
Les zones blaves son les que es modifiquen amb la meditació (Universitat de Yale)
En conèixer que l’activitat anterior no només pot ajudar els equips de mestres, sinó també els infants, alguns centres escolars estan introduint programacions de mindfulness o atenció plena. Les pràctiques de mindfulness a l’escola ajuden a millorar l’ atenció i concentració afavorint l’aprenentatge, permeten experimentar majors moments de calma i benestar en els infants i desenvolupen habilitats per afavorir les relacions personals. També és un recurs excel·lent per a infants amb TDHA ja que els ajuda a controlar la impulsivitat.
Un dels programes més difosos és el Treva, iniciat a Secundària i que s’ha anat adaptant a les altres etapes educatives.
Clica sobre la imatge per accedir al Programa Treva
Objectius
• Potenciar la memòria i l’atenció.
• Millorar la concentració i l’autocontrol.
• Disminuir la impulsivitat i potenciar el benestar.
• Desenvolupar les habilitats naturals de resolució de conflictes.
• Millorar la capacitat de tranquil·litzar-se i controlar-se.
En el Primer Cicle d’Educació Infantil serà la relaxació una de les activitats que fonamentarà la calma, la sensació de benestar físic i emocional dels infants.
Aquesta activitat pot ser a través dels massatges, de la música, dels jocs de falda, de les paraules, del gest... creant un ambient càlid amb el to de veu baix i lent, sense sorolls i amb temperatura agradable en l’espai i en les mans.

                        
En el Segon Cicle d’Educació Infantil la relaxació segueix tenint un paper fonamental afegint-hi imatges positives per crear sensacions agradables. Aquesta activitat no es pot allargar massa, amb deu minuts diaris n’hi hauria prou.
Exemple d’activitat:
En rotllana, asseguts, proposem imaginar-nos diverses situacions que ens portin a una relaxació progressiva de tot el cos que condueixi a la consciència plena de les sensacions:
• Tenim una llimona a la mà i l’anem exprimint per treure-hi tot el suc.
• Som uns gats i ens estirem molt i molt.
• Fem la tortuga amb el coll amagat a la closca.
• Les cames, l’estomac, etc.
• Imaginem un lloc on ens agradi ser-hi. Com ens hi sentim? Gaudirem d’aquestes sensacions.
Clica la imatge per accedir a la planificació de les activitats
Per finalitzar la sessió, demaneu que poc a poc els infants obrin els ulls i s’aixequin sense presses. Mentre es van aixecant, podeu facilitar que expliquin el que han imaginat i com s’han sentit.
A continuació comparteixo amb vosaltres un vídeo on es mostren diverses sessions per a fer amb els infants de P3 i que podeu adaptar al vostre nivell.


L’experiència de les escoles que han iniciat aquests programes és molt positiva i ens animen a cercar noves propostes. Recordeu que si ensenyem-aprenem a ser conscients i a estar en calma no ens caldrà tenir les llargues llistes d’estratègies per a gestionar l’ambient de l’aula i també podrem apropar-nos a fer sentir els infants més feliços.

Per saber-ne més:
SALMURRI, FERRAN. Llibertat emocional. La Magrana. Barcelona. 2004.(Pàg.59-62 Tècnica de Koeppen)

dimecres, 10 de setembre del 2014

FEM UN BON EQUIP!!!

Abans d’emmalaltir(Clica!), en arribar els últims dies d’agost, sovint començava a notar les papallones a l’estómac com una jove enamorada, enamorada de la seva professió: fer de mestra.
M’anunciaven l’emoció dels primers dies de setembre(Clica!) de retrobar els companys i les companyes de l’escola en arribar a l’aula i rebre la llista dels noms dels infants del nou grup i les seves fotografies.
Aquelles carones desconegudes, moltes d’elles expectants davant la càmera, sempre em recordaven l’obligació de fer-los feliços mentre iniciaven el camí vers els nous aprenentatges.
M’agradava de rumiar activitats per cohesionar el nou grup d’infants, per afavorir les relacions afectives entre ells i elles, tot essent un bon equip.


També, degut al meu caràcter, sentia la necessitat de crear un bon ambient en l’equip docent i m’enginyava petits detalls(Clica!) que obrissin el camí de l’afecte entre mestres.
A la majoria d’escoles, en els seus claustres, es considera imprescindible el treball en equip: els equips docents, les comissions, els departaments, etc. per a poder reeixir els projectes educatius amb èxit, enmig de tota la problemàtica social que avui ens toca viure.
Aquestes últimes setmanes, hi ha mestres que arriben per primera vegada a l’escola i no sempre troben fàcil la integració als diferents equips docents.
Degut a la seva importància, cal reflexionar sobre aquest aspecte i quines actituds personals i de claustre cal tenir per afavorir la vinculació al grup.
He de reconèixer que no sempre he estat una companya còmode per als equips docents; la meva motivació per a la recerca em duia a fer noves propostes que, moltes vegades, desfermaven incomoditat. Com en els infants, també a les escoles, les rutines donen seguretat i davant de la incertesa dels canvis les avortaven tot dient: sempre ho hem fet així!
Ara sé que el meu entusiasme i determinació tampoc ajudaven donat que s’entenia com a una actitud d’imposició i creava certa resistència que no facilitava la comunicació:  de fora vindran que de casa et trauran....
Els anys em van ensenyar a ser prudent. A adonar-me que en arribar per primera vegada a una escola, cal deixar un temps per adaptar-s’hi, esforçar-se per conèixer el seu funcionament, mostrar respecte per la tasca pedagògica i crear vincles, sense prejudicis, amb els companys i les companyes; sabent que el procés és més enriquidor si des dels centres escolars també es mostra una actitud oberta i acollidora.
Així, en ser Cap d’Estudis vam redactar un protocol d’acollida per a mestres nouvinguts que va ajudar a crear relacions personals i va facilitar la integració.

Cal entendre que no és l’homogeneïtat la que facilita l’eficàcia dels equips de treball, sinó el compromís ferm d’involucrar-se en un projecte i la diferència de rols que ajuden a aconseguir els objectius comuns. Així, us animo que escolteu les idees de qui sempre proposa innovar, que engresqueu a qui li agrada organitzar, que seguiu a qui no defalleix davant les dificultats, que aprofiteu l’experiència, que gaudiu de la sensibilitat, que no perdeu la paciència, que aprengueu dels errors, que us respecteu... i formeu un bon equip!


Bon curs 2014-15!