Dedicat a les joves generacions de mestres que arriben amb força i "malgrat la boira" segueixen caminant vers el meravellós projecte d'educar.

diumenge, 13 d’octubre de 2013

INFANTS AMB ALTES CAPACITATS

Fa dies que rodava per lordinador aquest fitxer titulat Infants amb altes capacitats. Ha estat la Mireia del blog Món infantil qui mho va recordar en veure la seva entrada sobre la superdotació don recullo el vídeo "si se quiere, se puede".
No us parlaré dels infants superdotats, ni dels daltes capacitats o talentosos,  exposant les diverses teories; si les voleu conèixer podeu trobar documents explicatius a la xarxa, un munt de llibres en les biblioteques i material audiovisual arreu. Us en parlaré des de lexperiència de mestra i de mare.


Una tarda el meu fill, recent iniciada la seva Primària, va sortir de lescola plorant: mhan castigat i no sé el motiu, va dir.
Mentre somicava em va relatar la situació:
La senyu ens ha demanat com ens podíem ferir o prendre mal. Un company ha dit al caure duna cadira, una altra companya en tallar-se amb un ganivet i jo he dit amb un miratge.
Aleshores, ella sha enfadat amb mi i mha dit que sempre estava despistat, que no escoltava i després deia tonteries.
Oi que si vaig pel desert amb la calor del migdia, tinc el miratge dun oasi i mhi llanço a beure aigua, em puc fer molt de mal?
En passar els anys, va ser diagnosticat com a infant superdotat.
Situacions dincomprensió com aquesta, sovint, les viuen els infants superdotats i les seves famílies al llarg del temps, molt de temps, massa temps.
Aquest fet fa que tinguin la sensació de ser diferents, la qual cosa  augmenta amb la seva hipersensibilitat emocional i lelevat sentit crític que acostumen a tenir.
La seva visió del món és més profunda que la dels seus iguals, saben explicitar les causes i els efectes de les diverses situacions i estableixen relacions cognitives dels continguts amb facilitat.
El seu pensament creatiu els pot conduir a adquirir aprenentatges en un temps inferior al dels altres infants de la classe,  encara que no sempre és així per manca de motivació davant la monotonia de molts dels continguts escolars i es poden etiquetar, equivocadament, com a alumnes de reforç.
La meva experiència en fer de mestra va ser amb en Carlo, un infant de 3 anys absolutament desorganitzat, desinteressat per passar llista, per fer el temps, per pintar amb ceres; a laula sempre estava despistat... alhora tenia una capacitat creativa que conduïa el grup a fer les grans descobertes.
Ell, després de jugar en el temps desbarjo amb una pilota molla,  ens va explicar que les línies eren una continuïtat de punts, que lombra de larbre del pati es movia durant el dia, que shi es barrejaven dos colors diferents en sortia un altre de nou, i podria seguir escrivint més anècdotes sobre les descobertes que feia i  que mostren la seva capacitat intel·lectual.
Per raons diverses, en no demanar-li un diagnòstic d'altes capacitats, la seva escolaritat ha estat molt difícil.

Font: Protocol d'identificació de nens amb altes capacitats intel·lectuals
La detecció dels infants superdotats que destaquen en totes les àrees és més fàcil; ja que assoleixen els objectius del nivell amb rapidesa i sense dificultat.
En aquests casos demaneu als professionals (EAP o psicòlegs) que facin les proves diagnòstiques per confirmar-ho i, així, poder prendre decisions en relació a la seva escolaritat; ja que algunes vegades és millor promocionar-los a cursos superiors.
Alguns dells, pocs, no es diagnosticaran com a infants amb altes capacitats sinó amb precocitat intel·lectual durant les etapes dEducació Infantil que després, amb el temps, equiparan els aprenentatges a la resta de nens i nenes.
Passen més desapercebuts els infants talentosos els quals mostren, únicament, un rendiment elevat en una àrea determinada però amb ells també cal gestionar una actuació diferenciada amb tasques dampliació per evitar lavorriment a laula.
Com a mestres no només hem destar pendents de les seves capacitats intel·lectuals, també cal saber sobre el seu vessant emocional i de relació; ja que no els és fàcil trobar amics i amigues que comparteixin els seus interessos i acostumen a estar molt sols.
Igualment, és molt important acompanyar-los en aquests moments de solitud; ajudant-los a acceptar la diferència i mostrant-los que no sempre serà un camí difícil; ja que, en algun moment podran trobar amb qui comunicar-se digual a igual. El mateix procés hauran de realitzar els pares i mares; perquè no els serà fàcil viure la diferència i acceptar el llarg camí d'incomprensió.
Us deixo un vídeo perquè escolteu les seves veus i reflexioneu sobre com fer de mestres amb aquests infants.



Com a mestra us demano implicació  i com a mare,  comprensió per als infants.

25 comentaris:

  1. Una visió molt personal, diferent i propera dels alumnes i les famílies AMB INFANTS D'ALTES CAPACITATS per REMOURE CONSICÈNCIES i, tots junts, crear una SOCIETAT MÉS INCLUSIVA. Quan parlem d'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT cal pensar també amb aquests alumnes que, sovint, passen MASSA DECEPERCEBUTS i no tenen l'atenció a la qual tenen DRET i nosaltres el DEURE de proporcionar-los tot allò que necessitin. Gràcies Carme, preciós i complet ARTICLE!!! Felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per cert, l'he compartit a l'espai del "facebook"! (http://www.facebook.com/recursosee).

      Elimina
  2. Bon dia Carme!
    Quanta raó desprèn la teva entrada, tinc un nebot de 12 anys diagnosticat com infant d'altes capacitats. Els seus pares han lluitat i continuen fent-ho perquè a l'escola es tingui més en compte les necessitats del seu fill, val a dir que que és un infant amb moltes dificultats de relació, d'actitud i comportament.
    Tonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anna,
      sé que és un camí molt difícil per a tots. Molts ànims als teus familiars!
      Els infants d'altes capacitats estan en un pla diferent de la resta dels companys i no els és fàcil relacionar-se amb qui no els comprendrà mai.
      Nosaltres vam pensar que no volíem aïllar el nostre fill en grups d'activitats per a superdotats i vam intentar una via inclusiva; tot i que no sé què hagués passat, ara m'apenadeixo no haver-ho intentat!
      Petonets de diumenge
      Carme

      Elimina
  3. Hola Carme,
    com a mestra em sento "poc preparada" per atendre aquests infants. Crec que caldria des de la universitat, estudiar més detalladament aquests infants per trobar les estratègies i els recursos necessaris per atendre'ls.

    Molt bona entrada ;)

    Txell

    ResponElimina
    Respostes
    1. Txell,
      com a mestres, mentre no arriben els recursos, únicament cal tenir sentit comú per adonar-nos de les seves capacitats, tenir empatia i mostrar comprensió; doncs estaran intel·lectualment més prop de tu que dels seus companys i companyes de classe i el sentiment de solitud és molt dolorós, ja saps... ;)
      Petonets de diumenge
      Carme

      Elimina
  4. Molt i molt interessant. Podem, hem i volem ajudar a aquests infants perquè sí bé són d'altes capacitats no deixen de ser infants i, segueixen essent molt sensibles i, en alguns aspectes, encara immadurs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Àngela,
      són d'altes capacitats intel·lectuals però infants com tots els altres i, sovint, amb una descompensació entre la part emocional i la cognitiva.
      Gràcies per la teva comprensió que et porta a tenir implicació.
      Besets
      Carme

      Elimina
  5. Els autors del video podrien haver demanat a un dels nens d'altes capacitats que els revisés l'ortografia...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, hi ha faltes d'ortografia, s'hagués hagut de revisar el text, però el que és important és el missatge d'aquest video, la tristesa d'alguns d'aquests infants, la incomprensió.
      Una vegada més, la incomprensió!

      Elimina
  6. yo he vivido la experiencia con un alumno de mi compañera y los padres no querían que se supiera que era alumno de altas capacidades para que no fuera rechazado. En la escuela nunca se supo y aprendió a convivir con el resto de los compañeros sin demostrar sus conocimientos. Ahora está en la universidad y es brillante desde todos los puntos de vista, es una persona excelente.

    Sin embargo, he conocido a padres empeñados en que sus hijos eran de altas capacidades y lo que estaban era sobreestimulados.

    Es un camino difícil para todos, para los niños, los padres y la escuela. No estamos preparados para ellos, aunque dé vergüenza decirlo. Estupenda entrada, me ha encantado.

    Carme. un besazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Blanca,
      es dramático que para no ser rechazado no te puedas mostrar y aún más si eres niñ@.
      No entiendo a los padres que quieren a toda costa hij@s de altas capacidades... con que sea list@ es más que suficiente ja, ja, ja.
      Yo me conformaria con verle tranquilo y feliz.
      Musus
      Carme

      Elimina
  7. Són interessants totes les reflexions i cal que els mestres estiguem ben formats i informats.
    L'altra cara és que si volem ser realment inclusius el que cal és que vinquem amb alegria aquesta particularitat com qualsevol altra. Quan els pares en fan un gra massa, surten nens i nenes amb problemes, quan els pares viuen la sobredotació amb la mateixa alegria que viuen que sigui ben eixerit o que no tingui cap malaltia, els nens i les nenes són feliços independentment que els seves capacitats siguin altes, mitjanes o baixes.
    Naturalment que s'ha de ser respectuós amb els alumnes (amb tots!) i ajudar-los a conèixer-se i estimar-se com són.
    I va bé fer-los passar curs i donar-los feines extres i fer classes més dinàmiques i fer-los participar més i millor....
    Però compte amb "crear una malaltia" on només hi hauria d'haver un motiu de joia!
    Roser Fons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Roser,
      gràcies per haver deixat aquest interessant comentari.
      Comparteixo que ser eixerit és un motiu d'alegria però quan comporta aïllament, si no hi ha comprensió, si l'empatia dels qui t'envolten és poca... costa de sentir-la.
      Nosaltres vam fer l'opció de l'escola inclusiva però, com deia en un comentari anterior, no tinc clar si va ser el millor; de moment la teoria és fantàstica però a la vida diària la diferència encara es penalitza!
      També crec que cada pare o mare aborda les situacions segons les experiències viscudes; és probable que alguns necessitin un "fill malalt" per compensar algun aspecte personal, a l'escola ho veiem sovint. D'altres únicament cerquen camins i no sempre els troben, és molt complicat!
      El que cal fer, com a pares i mares, és estar vigilants i no transmetre les pors, les ràbies, les incerteses... als nostres fills i filles; hem de deixar espai a les seves pròpies vivències mentre se'ls acompanya en les seves emocions.
      Una forta abraçada!
      Carme

      Elimina
  8. Una entrada fabulosa y muy interesante, Carmen. Me ha encantado. Un beso.

    ResponElimina
  9. Molt interessant, m'has obert una mica més els ulls en aquest aspecte! Gràcies!

    http://labutxacadelamevabata.blogspot.com.es/

    ResponElimina
  10. Article útil i molt interessant, gràcies Carme!

    http://racodelmenut.blogspot.com.es

    ResponElimina
  11. Hola guapa entranyable entrada, Carme
    En la nostra escola portem a terme un projecte per detecció de superdotats des de fa dos anys i la veritat que ens ha sortir alguna coseta sorprenent. besets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què bé que hi hagi escoles que aborden aquest tema des de l'acció iniciant projectes com el vostre, felicitats!!!
      Bon cap de setmana
      Carme

      Elimina
  12. Hola Carmen.
    Acabo de descubrirte y me he llevado una grata sorpresa.
    Felicidades por tu blog.
    Un saludo de Gracia desde http://infantilgraciapc.blogspot.com.es/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias, Gracia.
      Ahora mismo te hago una visita.
      Besitos de domingo
      Carme

      Elimina