Dedicat a les joves generacions de mestres que arriben amb força i "malgrat la boira" segueixen caminant vers el meravellós projecte d'educar.

divendres, 20 de setembre del 2013

FER SILENCI A L'AULA

Fer de Mestres va ser  el títol de l’entrada anterior on reflexionava sobre els models que oferim als infants i la importància del modelatge pel seu creixement emocional. Els comentaris que van deixar algunes persones mostraven la dificultat de fer silenci a l’aula sense haver de cridar, oferint, aleshores, un model contradictori al discurs ofert a les escoles.
Des d'Educació Infantil es treballen els hàbits d'ordre i s'ensenya a fer silenci per facilitar la concentració, l'escolta i la comunicació. Però fer silenci a la classe, cada vegada costa més; les aules són sorolloses, els infants dispersen la seva atenció i costa força crear un ambient relaxat i de treball.
Està clar que mentre no es pugui incidir en les causes, s’han de trobar recursos per fer silenci i no aconseguir-ho, únicament, cridant més que els nens i les nenes.
Primerament, hem de ser un bon model pels infants també en relació al to de veu. Hem de parlar a l’aula sense cridar, encara que, el volum de la veu del grup sigui alt. 
A continuació, us mostro un recull d’activitats i de cantarelles que us poden ajudar en els moments que hi hagi xivarri a la classe; ja que, acostumen a ser efectives i agraden molt els infants.
Picar de mans
Quan sigui difícil, per la fressa ambiental, estar a l’aula , amb una actitud tranquil·la i en silenci, comenceu a picar de mans pausadament. Els infants s’hi aniran afegint i quan sigui majoritària la seva participació aneu reduint la intensitat picant amb quatre dits, 3 dits, 2 dits, 1 dit i sssssst!
El silenciòmetre
En un reportatge sobre les escoles escandinaves, vaig veure com tenien un circuit de llums que en detectar l'augment de decibels, en tot l'entorn escolar, s'encenien i els infants havien de moderar el seu to de veu fins que s'apaguessin les bombetes.
El nostre silenciòmetre és més rudimentari però també s'utilitza com a toc d'atenció i com a conclusió després de les cantarelles o jocs. 
Consisteix en un cartell i unes agulles d'estendre la roba que indiquen com ens fa sentir cada situació (silenci/xivarri). 
Quan hi ha crits a l'aula, es fa referència al cartell posant la pinça al costat del dibuix representatiu d'aquell moment i es demana silenci per a poder canviar-la. És important deixar espai per conversar i reflexionar conjuntament. 





     Silenciòmetre de P3

Joc de llums o sons
Quan a les aules hi ha murmuris o xivarri és molt difícil que l’atenció dels infants es pugui captar per demanar-los silenci, un recurs interessant és apagar els llums uns segons o fer sonar un instrument de percussió que els pugui sorprendre (triangle, sonall, etc).
En apagar els llums o fer el so proposeu realitzar, conjuntament, alguna de les onomatopeies del silenci: xxxxxit!
Si fos necessari repetiu aquesta acció un parell de vegades.
La màgia del silenci
Aquest recurs és adient pels més petits; ja que hi intervé la fantasia i la màgia molt motivadora en aquestes edats.
Prepareu un saler o un envàs transparent de purpurina (n'hi ha comercialitzats), abans d’utilitzar-lo, en rotllana, expliqueu que us ha arribat una mica de pols d’un país anomenat Silenci. Mostreu-ho i comenteu que quan aquesta pols brillant surt de l'envàs, s’ha de callar de seguida perquè no desaparegui la seva lluentor.
En els moments de xivarri, traieu el saler i passeu per l’aula empolvorant una miqueta les mans dels infants. Comenceu pels més tranquils que callaran a l’instant i la resta per imitació també ho farà.
Si voleu, ho podeu fer amb una ampolla d’esprai plena d’aigua amb una mica de purpurina barrejada.
Reduir el to de veu
Encara que en l’aula estiguin els nens i les nenes parlant en un to de veu alt, poseu-vos en un lloc visible i comenceu a explicar l’activitat a realitzar, un conte o una història curta en veu molt baixa.
L’interès dels primers infants que ho escoltin farà que la resta s’afegeixi i vagi fent silenci.
En acabar el relat, reflexioneu sobre el que ha succeït:
“Enteníeu el conte quan tothom parlava? Per què? Com ho podem solucionar?...”
Música
Fa uns mesos vaig fer una entrada anomenada “Comencem amb música” on exposava la meva experiència a l’hora de crear un ambient en calma i relaxat per afavorir el silenci a l'aula.
Cliqueu sobre la imatge i accedireu a la proposta.
Clica la imatge!
Cantarelles
Aquestes són les dues cantarelles per aconseguir cridar l'atenció dels infants que van tenir més èxit durant el meu temps de docència. 
Inicieu-les en veu alta i gesticulant mentre a cada estrofa aneu moderant el to de veu fins a fer-ho molt, molt fluixet. En finalitzar-la, com sempre, feu l’onomatopeia de fer silenci.
Veureu com poc a poc els infants s’hi van afegint i la classe fa mutis.
Peix, pop

Cargolar, descargolar...


Cantarelles, jocs, música... són recursos que ens poden ajudar a fer silenci a l’aula; però no oblideu que el millor reclam és captar l’atenció dels infants i que no s’ha de repetir sempre el mateix recurs ja que es torna rutinari i perd interès. Per últim, encara que utilitzant aquests recursos la resposta inicial no sigui l’esperada, no s’ha de renunciar a un ambient de silenci a l'aula.
Us diré un secret a cau d'orella:
La constància és part de l’èxit, xxxxxxxxit!

Per saber-ne més:

dissabte, 14 de setembre del 2013

FER DE MESTRES

Fa uns dies que els infants han començat el seu curs escolar i els informatius de la majoria de mitjans de comunicació com cada any, han obert els seus espais amb imatges de la notícia.
Hem vist infants amb els ulls plorosos en el seu primer dia descola, cares alegres dels nens i nenes més grandets al retrobar-se amb la resta de la classe, pares i mares acomiadant-se des de la porta amb alegria, la consellera justificant les retallades, els representants sindicals reivindicant millores i mestres, molts mestres, a les seves aules.
La distància de lactivitat docent, que donen les hores de repòs en els meus dies complicats, em va fer aturar en una daquestes últimes imatges: una mestra asseguda sobre la taula gronxant les cames alhora que anava preguntant als infants com els havia anat lestiu.
Ells, amb la timidesa de saber-se objectiu de la càmera de televisió, responien asseguts a les seves cadires ordenades en formació quasi militar. 
Aleshores em vaig interrogar, quina actitud mostrarà aquesta mestra si un daquests infants sasseu com ella sobre el seu pupitre en iniciar la classe?
http://www.slideshare.net/_Lila_/cartells-normes-classe-catal
Les experiències dels meus anys de mestra es van desbordar en el meu pensament i la reflexió amb una certa tristesa em va acompanyar uns dies, fins avui que mhe decidit a compartir-la amb vosaltres.
Sabem que la major part de la conducta dels infants saprèn per observació i imitació; així, és tan important el modelatge que des de la psicologia també saplica com a tècnica terapèutica.

Sabem que els diversos estils dels mestres influencien en la dinàmica  dels seus grups. Com exemple, us explicaré que en començar a fer de mestra, una companya em va dir: Per agafar un grup després dun curs que tu has portat, cal posar-se les piles. No paren, vénen tan actius i amb tanta curiositat! Ella ho va dir segurament per afalagar-me però a mi em va deixar moixa i em va fer pensar.
Era cert que el meu tarannà inquiet i curiós el traspassava als infants. Cada curs fèiem projectes, tallers, racons, teatre, experimentacions... i no hi havia cap proposta amb la qual no ens engresquéssim  fent un munt dactivitats.
Ella en ser una persona amb força experiència, molt tranquil·la, de veu dolça i modulada creava un ambient relaxat a la seva aula mentre sassolien igualment els objectius del curs proposats.
Aquell comentari va fer  que iniciés el meu camí de reflexió sobre la responsabilitat de les nostres actituds en Fer de mestres.  I juntes vam aprendre luna de laltra.
Ella em va mostrar que no és coherent cridar per demanar silenci i alhora exigir que els infants parlin a laula en veu baixa i això ens féu cercar alternatives. En el cicle, vam elaborar un llistat de recursos per fer silenci. Els infants tot el curs van moderar el to de veu!
http://www.slideshare.net/_Lila_/cartells-normes-classe-catal

Ella, que solia tenir la taula i les prestatgeries de laula sempre desorganitzades, em va demanar idees per tenir tot el material a labast i endreçat. Vam reciclar unes capses i algunes caixes per tenir organitzadors.
Des daquell dia va mantenir la seva taula endreçada i els nens i les nenes recollien les joguines, puzles i altres materials sense barrejar-los!
http://www.slideshare.net/_Lila_/cartells-normes-classe-catal
Són petits exemples amb els quals us animo a reflexionar sobre la tasca de Fer de Mestres, penseu sobre les vostres dinàmiques a laula i quins models oferiu:
Ets un/a mestre/a desordenat/da a qui li costa que el grup assoleixi els hàbits? Ets cantaire  i apropes els infants al món musical amb un ampli repertori de cançons?  Et sents solidari/ària i traspasses lempatia al grup dalumnes? No pots evitar ser cridaner/a i el to de veu dels infants a laula és força alt? Creus que ets creatiu/va i fomentes la recerca? 
Perquè com va dir Nikolái Gógol : L'exemple té més força que les normes.


dissabte, 7 de setembre del 2013

MATERIALS A BAIX COST!

Des de molt petita m’ha agradat fer manualitats; com que no tenia massa recursos econòmics per comprar materials em dedicava a reciclar, reutilitzar i a buscar-ne de barat per tot arreu.
Aquest costum s’ha convertit en un hàbit i sovint passejo amb calma per les botigues on la majoria de productes són d’un o dos euros. 
En elles, puc descobrir-hi veritables tresors que em serveixin per complementar les creacions que, algunes vegades, mostro al meu altre bloc Fer de Paper.
Aquestes botigues, des dels seus inicis, han estat una font de materials ideals per a mestres.  Ara en temps de retallades econòmiques, en molts de casos, són imprescindibles per a poder adquirir-hi alguns recursos i no només per a fer manualitats.
Així que, avui m’he decidit, càmera fotogràfica en mà, a fer-hi una visita per exposar-vos algunes senzilles activitats, de les moltes que podeu realitzar amb els productes que allà hi trobareu. 
Manualitats amb pals de gelat

Els pals de gelat, en ser un material còmode de manipular i fàcil d'enganxar amb cola blanca són un bon recurs per a les manualitats amb infants d'Educació Infantil.


Creativitat amb ulls mòbils

Els ulls donen expressivitat als dibuixos i enganxant-ne de mòbils a unes taques que facin els infants bufant pintura, aquestes poden convertir-se en simpàtics monstres.

Clica la imatge!
Podeu invertir el procés i a partir d’uns ulls enganxats en un full crear els personatges.
Clica la imatge!
Motricitat fina amb pompons

Les activitats de motricitat fina desenvolupen els moviments coordinats que facilitaran una bona coordinació en el posterior ús de les tisores, el llapis, etc.
Prémer els pompons per ficar-los a dins de les ampolles és ideal per treballar la pinça amb els infants més petits; ja que millora la seva destresa i els permet manipular objectes petits amb precisió. 
També podeu preparar activitats on els pompons s'hagin d'agafar amb pinces, palets de fusta, culleres...

Clica aquí!
Racó del buf amb globus, espelmes, canyes...

Les pràxies bucofonatòries per la seva importància requereixen una capítol específic. Mentre aquest arriba al blog Fer de Mestres, us deixo un vídeo on podreu veure els materials necessaris per fer les activitats i que podeu trobar en aquestes botigues econòmiques.



A més, hi podreu trobar escuradents i netejadors de pipes de molts colors, plastilina, enganxines, cintes adhesives, capses i safates de plàstic,... 
Amb aquest petit recull us volia mostrar que, sovint, no calen costosos materials per a fer interessants les activitats. Oi? 

Espai de joc a l’ EBM El Patufet de Sant Quirze del Vallès