Dedicat a les joves generacions de mestres que arriben amb força i "malgrat la boira" segueixen caminant vers el meravellós projecte d'educar.

dimecres, 28 de març de 2012

ARRIBA LA MONA DE PASQUA!


L’educació per a una alimentació saludable és una de les preocupacions socials que ha revertit a les escoles. Últimament, en moltes d’elles, s'han iniciat programes que volen evitar els problemes de salut que es deriven dels mals hàbits alimentaris, com és l’excés de dolços en la dieta infantil. 
És únicament durant els aniversaris o les festes populars quan els dolços i les llaminadures tenen un paper protagonista a les aules. 
Com diu la cançó, per la Pasqua Mona, és tradició que l’avi o el padrí regali la “mona” al seu net o fillol el diumenge de Pasqua.
En aquesta activitat que proposo serà l’infant qui la regalarà, deixant enrere el seu egocentrisme propi de l'edat, per gaudir fent un dolç obsequi pels altres.


Capacitats:
·   Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d'ell mateix i dels altres.
·  Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.
· Observar i explorar l'entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
·  Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col∙laboració amb el grup i cap a la integració social.

Objectius:
·     Desenvolupar una autonomia progressiva en les seves activitats habituals, adquirint seguretat afectiva i emocional.
·    Crear la curiositat pels menjars tradicionals.
·     Gaudir de les tradicions i de les festes populars.

Temporització:
Com que no és lectiu el dilluns de Pasqua, dia de la Mona, les sessions d'aquesta activitat es faran durant la setmana prèvia a les vacances.
La capsa màgica ens portarà una Mona de Pasqua embolicada amb paper de cel·lofana per poder veure-la i iniciar una conversa: 
Què és? a qui li regalaries? per què?,...


Obrirem l’embolcall i, conjuntament, s'escriurà a la pissarra un llistat del material necessari per fer-la.

Recursos materials:
-      Cartolina i fulls A4 blancs.
-      Tisores, felpa i punxó.
-      Barra de cola.
-      2 plomes
-      “Lacasitos” (opcional)
-      Cinta i paper per embolicar.
Sessions:
Material fungible
1.   Nota per a les famílies:
Els nens i nenes faran una nota per avisar a casa que cal portar:
-      1 Ou de xocolata.
-      1 “Donuts” de sucre.
A P3 es farà la nota escrita i ells ho dibuixaran.
A P4 i P5 ho copiaran o escriuran, segons el nivell d’escriptura de cadascú.

2.      La blonda
P4 i P5 plegarà un paper blanc i hi retallarà trossets pels costats. Els nens i nenes gaudeixen molt amb aquesta activitat doncs el component de sorpresa, al desplegar el paper i veure el resultat final, els engresca molt.


Com que el domini de les tisores a P3 encara no s’ha assolit, es donarà la blonda retallada i es decorarà amb gomets fent una sèrie determinada o lliurement. 

Blonda P3
Per donar consistència a la base de la blonda es punxarà un cercle en una cartolina blanca que s’hi enganxarà.

Cada infant escriurà el seu nom al darrere de la base.
 3. La Mona de Pasqua
Es dedicarà una tarda a fer la Mona, cada infant amb els ingredients, les plomes i la blonda. Es pot decorar amb llaminadures.
Una vegada fetes les Mones de Pasqua, es farà una exposició a l'aula, fins l'hora de portar-la a casa, mentre podeu canta la cançó: “per Tots Sants...”

Mona de P3
Abans de portar-la a casa s'embolicarà. A P4 i P5 ho poden fer els nens i nenes.
Hi ha escoles que fan una Mona de Pasqua col·lectiva i la mengen per berenar, després d'acomiadar a la Vella Quaresma.


dilluns, 26 de març de 2012

TREBALL PER PROJECTES: Els conills

S'entén el treball per projectes com una opció metodològica que permet organitzar les situacions d’ensenyament-aprenentatge des d’una perspectiva globalitzadora partint de les inquietuds i la curiositat dels infants.
Resoldre els problemes que es van generant al llarg del desplegament del projecte obliga a abordar el contingut des de les diferents àrees curriculars, a treballar la recerca d’informació, a organitzar el pensament i ser protagonista del seu propi aprenentatge.
Són les habilitats lingüístiques les que amb el treball de la llengua oral i escrita s'aniran desenvolupant fent que els infants comprenguin la funcionalitat d'aquests aprenentatges.
Algunes de les capacitats relacionades són:
1.   Discriminar, relacionar i retenir dades sensorials; representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada i expressar-los mitjançant les possibilitats simbòliques que els ofereix el joc i altres formes de representació
2. Comunicar-se i expressar-se de forma ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges: corporal, verbal, gràfic, plàstic, musical i matemàtic.
Sessions de treball: 
Escollir tema
En rotllana enceteu una discussió per tal de triar el tema a treballar. Cadascú defensarà davant la resta del grup la seva proposta i escriviu a la pissarra el nom del projecte. 
Per deixar constància del procés al “racó del projecte” feu el mural de les votacions.
Finalitzada la llista de propostes expliqueu el procés de votació que es realitzarà individualment. En el paper d’embalar o PDI feu la graella on s’anotaran els vots per poder comptar-los.
És interessant treballar el quadre de doble entrada, fer estimacions del resultat per finalment comptar els vots: Quin projecte farem? On hi ha més vots?  I després verificar-ho: Comptem-los!
Escriviu en un cartell el nom del projecte escollit: Els conills.  

Què en sabem?
Inicieu una conversa perquè els infants ordenadament expliquin els coneixements previs que tenen dels conills.
Recolliu-los i feu-ne un llistat per incloure’l al dossier del projecte.  
És aconsellable fer un dibuix del conill abans d'iniciar el treball per poder observar al final del projecte els aprenentatges assolits.

Què volem saber?
Proposeu una conversa on els infants, ordenadament, expliquin el que tenen curiositat de saber dels conills.
Entre tots es redacteu una nota per comunicar als pares i mares el projecte escollit i la necessitat d’aportar informació: fotos, vídeos, pingüins de joguines, etc.
Fem-ho!
A la classe es munteu el racó del projecte amb un mural on s'aniran enganxant fotografies, dibuixos i petites cartolines escrites pels nens i nenes que reflexin les descobertes que es van fent sobre els conills per anar completant un mapa conceptual. 
En una taula del racó es deixarà tot el material  que es va portant a l’aula per fer la recerca: llibres, ninos, fotografies, etc. 


En aquest cas, un infant va portar una gàbia amb un conill per fer observacions de la realitat.
Cada dia en rotllana dediqueu una estona a compartir els coneixements que cadascú aporta, per valorar si es considera que cal aprofundir-hi cercant nova informació i dedicar-hi temps per redactar el full del dossier o lapbook. 


El nombre de sessions de treball dependran de l’interès i la dinàmica de treball que el projecte requereixi.
Què hem après?
Entre tot el grup s'aniran exposant els coneixements que s'han adquirit i en cas de dubte es consultarà el mapa conceptual del projecte. Aquesta activitat servirà com avaluació.

Es realitzarà un nou dibuix del conill i cadascú el compararà amb el primer que havia fet, verbalitzant les diferències. 
(Clica sobre el dibuix per veure els detalls)
Dibuix final de projecte.
Pel dossier es farà un recull de fitxes que s'hagin elaborat durant  tot el procés.

video

Si heu decidit fer un lapbook podeu trobar informació clicant aquí!

divendres, 23 de març de 2012

JO TAMBÉ TINC VERGONYA! (Educ. Reflexiva II)

Després d’una setmana d'haver realitzat l'activitat "Juguem a pensar!" (març 2012)un alumne per pròpia iniciativa porta a classe el seu disc del conte "Blai, el petit xai" que ha trobat a casa seva. 
Els demano si el volen tornar a escoltar. Els infants es mostren molt motivats  i en rotllana es fa l'audició.
Espontàniament al finalitzar-la els infants inicien una conversa:
Alumne1- Vosaltres heu tingut vergonya alguna vegada? Jo sí.
A2- Jo també.
A3- Jo mai.
Mestra- Quan en tenim de vergonya?
A2- Quan m’amago darrera la mare.
A3- Quan ens casem! La meva tieta en tenia.
A4No heu sentit mai com si tinguéssiu fred quan teniu vergonya? 

El grup està receptiu a la pregunta i s'obre un gran ventall d’emocions per a tothom; aquestes es van verbalitzant des de l'experiència personal. L'alumna A4 ha estat capaç de relacionar emoció (vergonya) amb sensació (fred) impulsant un diàleg fascinant:
A5- Jo no en tinc de fred.
A6- Jo em poso vermell com en Blai.
A7- I es té calor.
A8- A mi em venen ganes de riure quan tinc vergonya.
M- Si es sent fred és vergonya, si ens amaguem és vergonya, si tenim ganes de riure és vergonya, quan es sent calor és vergonya?
A7-Sí.
M- Com ho saps?
A7- Perquè sí.
A1- Perquè no és igual.
M- Què vols dir que no és igual?
A1- Que és diferent com és però és vergonya.
Després d’observar que l'alumne A1 té la idea clara però que les seves competències lingüístiques li dificulten l’expressió verbal i que la resta del grup no participa activament, la mestra intervé: Anem a comprovar-ho, farem una mica de teatre! 
De l'exposició "Colors d'Emocions"
Estem contents!
Tothom observa com vuit infants representen les diverses situacions i al finalitzar, en rotllana, s'inicia la conversa.
Mestra- Com ho han fet?
Alumnes- Saltant, rient, aplaudint...
Mestra- Estaven tots contents?
Alumnes- Sí
M- Ho ha fet tothom igual?
A- No.
Estem tristos!
Igualment en rotllana, uns altres vuit alumnes ho representen.
         Mestra- Com ho han fet?
         Alumnes-  Plorant, cara trista, tapant-se la cara...
M- Estaven tots tristos?
A- Sí
M- Ho ha fet tothom igual?
A- No
Tenim vergonya!
Els nens i les nenes que encara no havien representat, ho fan ara.
         Mestra- Com ho han fet?
         Alumnes-  Amb la cara "rara", amagant-se, tapant-se la cara...
M- Tenien tots vergonya?
A- Sí
M- Ho han representat igual?
A- No
         M- Podem sentir el mateix i mostrar-ho diferent?
              A-   Sííííí!
              Alumnes- Perquè som diferents!!!
    Els infants es van sentir còmodes expressant les sensacions que els produïa la vergonya i com a mestra va ser un moment molt emocionant, personal i professionalment, d'aquells irrepetibles que donen sentit a la nostra tasca de Fer de Mestres.

Per saber-ne més:

dilluns, 19 de març de 2012

JUGUEM A PENSAR! ( Educació Reflexiva I)

“No cal aprendre a tossir, ni a esternudar;
 però si que cal aprendre a pensar.” 
(Jaspers)


A les nostres aules sorgeixen espontàniament situacions emotives, tendres, esbojarrades, sentimentals, inquietants... i únicament dependrà de nosaltres, els i les mestres, aprofitar-les per iniciar el coneixement d’un mateix i dels altres des de la reflexió i el raonament.

L’escola on treballava, des de fa anys participa en un programa sobre valors basat en la reflexió, l’escolta, el diàleg... pel que els infants estan força acostumats a reflexionar i a compartir les emocions; tot i que, hi  ha alguns alumnes més tímids que escolten i participen poc.
A més a la classe de P4 on vaig realitzar aquesta experiència,  es verbalitzava gairebé tot el que passava per tal que un alumne invident pogués participar de les activitats. Aquest fet també va ajudar a ampliar les competències comunicatives i lingüístiques del grup classe. 
Aprofitant que setmanalment es dedica una sessió a treballar el programa de valors, amb el grup desdoblat amb la mestra tutora i la mestra de reforç, es van dedicar dues sessions de quaranta minuts per treballar un conte: 

Blai, el petit xai.

En aquesta activitat es treballen:
Capacitats:

·        Aprendre a conviure i a habitar el món.

·        Aprendre a pensar i a comunicar és una de les capacitats.

Objectius :

·        Potenciar i afavorir el desenvolupament de les capacitats, tot respectant la diversitat.
·        Possibilitar la descoberta i la construcció de la pròpia personalitat.
· Treballar l’educació emocional i els elements emocionals per a desenvolupar l´autoestima.
Habilitats i actituds:
  • Habilitats de recerca (esbrinar i formular hipòtesis), habilitats de raonament       (buscar i donar raons) i habilitats de traducció (mímica).
  • Actituds d’escolta, participació, reflexió...
Recursos materials:
  1. Llibre Emocions i Sentiments
  2. Espelma.
  3. Siluetes de cares de les expressions (trist, content, enfadat...).
L'espai cal que sigui una aula tranquil·la, que afavoreixi la reflexió. Al centre de la rotllana, com a ritual i per donar un ambient de calidesa, s'hi encén una petita espelma. Al finalitzar la sessió s'apagarà bufant tots junts.
Abans d’iniciar l’activitat cal explicar les normes:   
  • Estar tranquils/es.
  • Demanar el torn de paraula aixecant la mà.
  • Pensar abans de parlar.
  • Escoltar amb atenció.
Grup A: El grup (12 alumnes) i la mestra asseguts a terra en rotllana. La mestra ensenya el llibre (text i petites il·lustracions) i llegeix el títol del conte per tal que facin hipòtesis sobre contingut. Com que hi ha un alumne cec, es van preparar figuretes dels elements més significatius del conte ( xai, vaca, conills...) per anar mostrant-li i que les examinés quan els/les altres alumnes miraven les il·lustracions.
La mestra inicia la conversa:
Mestra- Qui serà el protagonista si el títol és Blai, el petit xai?
Alumne/a1 - En Blai
         A2- No! un xai.
         A1- No has escoltat. En Blai és un xai.
         A3- Ho diu el títol.
         M- I què li passarà?
         A4- No ho sabem.
         A5- Jo sí, com que és petit no sabrà fer res.
         A6- La seva mare el “cuidarà”
         A1- Viurà en una granja.
              M-  Si  llegim el conte ho podrem saber. El llegim?
         A- Sííííí!
Després de llegir el conte es recuperen les intervencions anteriors per verificar-les:
M- Abans de llegir el conte teníem dubtes sobre si el protagonista era en Blai. Què l’era?
M- Recordeu que pensàvem  que era petit i no sabia fer res. Ha estat així?
 M- Qui en tenia cura? La mare?
 M- Vivia a la granja?
Grup B: El grup (13 alumnes) i la mestra estaven asseguts a terra en rotllana. La mestra ensenya el llibre (text i petites il·lustracions) i llegeix el títol del conte per tal que facin hipòtesis sobre contingut.
Mestra- Qui serà el protagonista?
Alumne/a1 – Un animal.
M- Recordeu quin animal era?
          A2- Un xai
          M- Tenia nom?
          A1- Blai
          A3- El meu gos es diu Coco.
          A4- El meu conill Paitu.
          Els infants van dient els noms de les seves mascotes.
          M- I els animals del bosc o de la selva què deuen tenir nom?
          A5- No ho sabem.
          A6- No, perquè ningú els hi posa.
          A7- En Simba està a la selva i té nom.
          A3- Són dibuixos i no són de veritat.
          M- Què tenim nom al néixer?
          A8- Jo li vaig triar al meu germà.
     A1- Nosaltres estem pensant quin nom posarem al meu germà quan        neixi.
         M- Qui li deuria posar el nom al xai?
         A9- Els senyors de la granja
         M- Li haguessin pogut posar un altre nom?
         A10- Sí. “Parrufu”.
Els infants van dient  noms.
         M- Li passaria el mateix amb un nom diferent?
              A-   (Silenci)
              N-   Llegim el conte per veure què li passa?
              A-   Sííííí!

Com a cloenda els dos grups decideixen escenificar amb el gest les emocions que van apareixent al llarg del conte (sorpresa al trobar-se en Blai a l’olla, vergonya al caure al fang...). 
Per tal d’aproximar l’infant invident al gest que han fet els seus companys en algunes ocasions es verbalitza ( ex: En.............fa la cara de sorpresa  amb la boca molt oberta) i en altres “rastreja” amb les mans la cara del company/a. Hi ha moments que gaudeix de les seves pròpies expressions. 
En algunes ocasions, es pot concloure la sessió expressant-ho plàsticament.
Dibuix mostrant en Blai trist buscant el bruixot.
  També es pot realitzar l'autoevaluació de les emocions experimentades escollint cadascú el dibuix o la fotografia de l'expressió amb que s'identifica.
Els/les alumnes d’aquests grups són molt participatius i amb una gran dosi de creativitat . Aquest fet ha condicionat una dinàmica força activa i agradable per a tothom.
Tot i que, els dos grups han tingut el mateix punt de partida, el desenvolupament de la discussió inicial ha sigut diferent segons els interessos dels infants de cada grup i la intenció que cada mestra ha anat donant a les  respostes. Han participat forces alumnes en la discussió i en l’exercici de representació. 
Ha estat fantàstic!!!