Dedicat a les joves generacions de mestres que arriben amb força i "malgrat la boira" segueixen caminant vers el meravellós projecte d'educar.

dimarts, 22 de maig de 2012

A QUATRE GRAPES

Per l’Aitor que m’ho va fer plantejar, per la Dolors que m’ho va explicar i per l’Ene que m’ho va recordar.

Hi ha disciplines importants per “fer de mestres” que no s’expliquen a les universitats; és la pròpia experiència i la recerca individual que et porten cap el seu coneixement.
Durant els primers anys d’exercici, m’adonava que hi havia alumnes intel·ligents però amb problemes per seguir el ritme de treball de la classe i poder assolir els aprenentatges, especialment en les activitats com el grafisme, l’escriptura, els nombres...
Convidava a pares i mares a portar-los a l’oftalmòleg: necessitarà ulleres?, els feia proves d’oïda: serà sord i no m’entén?, a les entrevistes demanava si a casa no mostrava interès pels estímuls de l’entorn: tindrà alguna discapacitat? i quan res responia el meu neguit, sentenciava: és molt llest però poc treballador!
El temps i la vida m’han fet entendre el què els passava; des d’aquí demanar disculpes a aquells infants per no haver sabut comprendre’ls i no haver posat al seu abast els recursos necessaris per ajudar-los.
Ara sé que no són ganduls, sé que desconnecten quan els costa en excés  fer les activitats, que els seus problemes de lateralitat comporten un alt risc de fracàs escolar i que cal treballar des de l’educació infantil per evitar-los o corregir-los.
La lateralitat és una funció complexa que fa possible a les persones orientar-se en l’espai i el temps, entendre les lletres i els números perquè el significat d’aquests dependrà de la forma (p, q, b, d) i l’espai que ocupen (32, 23).
Així, és important que a l’educació infantil es facilitin activitats que preparin una bona intercomunicació entre els dos hemisferis del cervell perquè cada infant pugui desenvolupar la seva lateralitat i preparar l’ull i la mà per l’aventura d’aprendre a llegir i escriure.
Els primers mesos de vida els infants  tenen una percepció sensorial del món. Els estímuls d’aquestes sensacions van creant connexions entre les neurones de cada àrea del cervell que progressivament conduiran cap el desenvolupament de l’organització dels dos hemisferis.

Segons sigui l’àrea que domini, a partir dels quatre anys s’iniciarà la definició de la lateralitat dominant. 
Per aquesta raó, és necessari estimular una correcta lateralitat i una de les activitats més importants és gatejar. Explica el psicòleg Gardeta que és  “fonamental per coordinar els dos hemisferis del cervell; perquè obliga el nen a col·locar el cap i els braços en una posició que el fa esforçar-se per enfocar la visió en dues direccions, i estableix així la convergència visual adequada" imprescindible per les habilitats i destreses escolars.
A l’escola, el millor moment per treballar la seqüència evolutiva en relació la lateralitat i per poder “anar a quatre grapes”, és l’estona de psicomotricitat.
Abans d’iniciar cada sessió de psicomotricitat, programarem algunes activitats lúdiques per realitzar a terra que impliquin gatejar i potenciïn:
Capacitats:
  •    Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma.
  •    Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.
  •    Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d'ell mateix i dels altres.
Objectius:
  •    Experimentar les possibilitats del propi cos a partir de l’experiència del gateig.
  •    Activar sensorialment les funcions de la visió i l’audició a partir d’experiències motrius.
  •   Evitar transtorns de la lateralitat.
Temporització:
10 minuts abans de cada sessió de psicomotricitat.
Consideracions:
A P3 probablement encara trobarem nens i nenes en fases inicials de gateig: arrossegament o gateig homolateral, els quals haurem d’observar i estimular perquè evolucionin cap el gateig contralateral.
Fase d'arrossegament

És important que s'assoleixi el gateig contralateral: girar el cap i un braç vers el mateix costat i la cama al costat contrari . A més, cal que els genolls s’aixequin de terra i les mans  estiguin obertes a terra. 
Gateig Fase Homolateral: girar el cap i avançar
amb el braç i la cama del mateix costat.
A terra, la  posició inicial  Gateig Fase Contralateral
Activitats:
  • Gatejar endavant individualment.
  • Gatejar enrere individualment.
  • Gatejar a ritme lent.
  • Gatejar a ritme ràpid.
  • Gatejar endavant o enrere seguint les consignes dels mestres per canviar de direcció, aturar-se, canvi de sentit, etc.
  • Gatejar seguint un company o companya.
  • Gatejar seguint un circuit amb obstacles que no es podran tocar.
  • Joc dels animals: gatejar imitant lleons, gats,etc.
  • Passar pel túnel de gateig.


Mostra d'algunes activitats de gateig a l'escola
Es vetllarà sempre perquè el gateig es faci correctament i s’haurà de corregir la posició quan calgui. 
Per avaluar la fase en què cada nen o nena es troba, a més de l’observació, és interessant fer gravacions en vídeo i visionar-les anotant els aspectes remarcables de cada infant.
En el cas que algun nen o nena no progressi i es mantingui en una seqüència evolutiva del gateig, caldrà fer la derivació a un professional especialitzat en problemes de lateralitat.

Per saber-ne més:  
El desarrollo de la lateralidad infantil. 
Niño diestro-Niño zurdo"
                       Instituto Médico del Desarrollo Infantil. Edit. Lebón

19 comentaris:

  1. Respostes
    1. Gràcies, Glòria!
      El deute amb els nens i nenes que no vaig saber ajudar, amb les persones que sí van ajudar el meu fill i per la seva resistència davant la ignorància d'alguns docents, m'obliga!!!
      Besitos

      Elimina
  2. Respostes
    1. Ja saps, Rosa, sempre vers una escola inclusiva.
      Besets!!

      Elimina
  3. Molt bé l'escrit i molt bé el vídeo!!!
    Gràcies per l'agraïment. Ja em donc per agraïda per a totes les futures col·laboracions. Petonassos
    Lluïsa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, companya i amiga!!!
      Muaaaaaaaaaaaac's

      Elimina
  4. Molt interessant! Gràcies per compartir la teva experiència i fer-la entenedora!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La incomprensió o la indiferència que han de viure els nens i nenes afectats comporta molt de patiment.
      Ara el camí és crear sensibilitat en el món universitari, a les escoles i a les famílies vers aquest tema.
      Una abraçada!

      Elimina
  5. Totalment d'acord amb tu Carme! Aquest curs hem introduït el treball de neuromotors dins de la psicomotricitat per treballar el gateig, els moviments contralaterals, elc per tal d'ajudar als infants a definir la seva lateralitat i a corregir moviments mal interioritzats. Espero explicar-ho d'aquí a poc en una entrada al meu bloc. Gràcies per compartir aquesta informació tan important i que molt cops no se sap o no es té en compte.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què bé que a la vostra escola ho treballeu!
      Espero amb impaciència la teva entrada sobre aquest tema, és molt important fer-ne difusió; ja que hi ha mestres que ho desconeixen.
      Petonets
      Carme

      Elimina
  6. Hola a tothom
    Crec que els infants han de passa per totes les etapes volteig, arsosegar-se, gatejar, caminar i correr.
    Molt interresant l'article felicitats

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sònia la il·lusió de veure caminar els infants juntament amb la manca d'informació fa que es potenciïn algunes etapes i se'n deixin altres.
      Bona setmana!
      Carme

      Elimina
  7. Doncs a mí sí q m'ho van explicar a la Universitat aixo de la lateralitat i els beneficis de gatejar! Concretament a l'assignatura de neuropsicologia. (vaig estudiar psicologia a la UB) :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina sort que es vagi introduint en els programes universitaris, espero que a Magisteri també passi!
      Ara únicament cal que les joves generacions ho introduïu a les programacions d'aula.
      Una abraçada!
      Carme

      Elimina
  8. Fa ben poc he descobert el teu blog, De veritat, de tot cor, et felicito per tot el que fins ara he anat llegint. Ara mateix estic començant a arreplegar material per a fer les meves capsetes dels dits fins. Actualment estic de provisional a una escola de les que pensava que no en quedaven. A infantil no es fa plàstica (de cap mena, a cap hora, tret de tapes d'àlbum i algun element decoratiu tipus bolet de tant en tant). No hi ha gairebé material (i cada cop em costa més improvitzar), tot absolutament tot es miotjançant fitxes d'editorial, s'introdueix la lletra lligada a p4, no es fa psicomotricitat (perquè per mi mitja hora setmanal de joc lliure sense plantejar-nos què fem ni perquè no és psico)...un llarg etcetérea que em feia estar darrerament en un estat permanent de desmotivació.
    Veig que en algun post escrius "quan em dedivava a la docència..." No sé si t'hauràs jubilat o quin és el motiu pel que ja no t'hi dediques però et vull donar gràcies pel teu blog que, sense dubte, aporta idees i, en alguns casos, un polsim d'alegria a companys com jo que atravesem per crisis vocacionals.
    Tan de bo tingui la sort de trobar plaça a una escola on poder portar a terme racons internivell, tallers, etc. Fins que no arribi aquest dia, aquests posts m'ajuden a regalar cada dia un somriure als meus petits i petites de l'aula, que no es mereixen tenir una mestra que dóna les coses per perdudes.

    Aprofito l'avinentessa per comentar que a la UAB no fa molts anys (2005 aprox) si se'n parlava de la importància del gateig a dues assignatures (expressió corporal i psicologia evolutiva). Val a dir que vam fer quatre pinzellades sobre el tema, però si més no si que teníem la veu d'alerta i va ser ja decisió de cadascuna de nosaltres aprofondir sobre el tema.

    Una abraçada i no deixis de publicar ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per aquest preciós comentari.
      Em sap greu que hagis d'iniciar la teva vida professional en aquestes condicions. Són les mateixes en les que vaig començar jo; però no em vaig desanimar i la meva aula es va convertir en un espai obert a noves experiències per als infants.
      Et deixo l'enllaç on explico el motiu de la meva jubilació i estic segura que no es troba massa lluny el dia en què deixi de publicar; fins aleshores gaudeixo de les vostres aportacions.
      http://ferdemestres.blogspot.com.es/2012/03/fa-molts-anys-vaig-comencar-fer-de.html
      Petonets
      Carme

      Elimina
    2. Si, realment estic iniciant la meva vida professional. Aquest, però, és el meu sisè curs, no el primer. Als meus inicis inicis vaig tenir la sort d'anar a parar a una escola realment molt enriquidora. Ara tot plegat se'm fa difícil i just vaig escriure el comentari un dia que estava molt desanimada però tot i així no dubtis que intento que el dia a dia a la meva aula sigui gratificant per als infants. Em sap greu allò de la teva incapacitat. Jo he patit una malaltia greu de cor (i patiré ja que és crònica) i fa uns mesos creia que m'haurien de donar la incapacitat permanent. M'he reincorporat amb més ganes que mai i potser per això em costa adaptar-me tant a la manera de fer d'aquesta escola. Me n'alegro moltíssim que en aquest espai trobis la forma de seguir vinculada a l'escola. Som molts i moltes els qui t'estem agraïts. Una abraçada.

      Cristina

      Elimina