Dedicat a les joves generacions de mestres que arriben amb força i "malgrat la boira" segueixen caminant vers el meravellós projecte d'educar.

dijous, 31 de maig del 2012

ESCOLTEM L'ORLA DE FI DE CURS (II)


Per fer les orles convencionals, a la xarxa hi ha molta informació però de vegades ens trobem amb cursos on se’ns plantegen nous reptes que ens ajuden a descobrir altres recursos. 
En aquest cas les orles de fi de curs fetes amb imatges no ens eren útils; ja que havíem tingut la sort de compartir el curs amb un alumne invident i calia adaptar-la perquè també pogués gaudir de l'activitat. Així, la nostra va ser una orla per escoltar que ens va potenciar les Capacitats:
·        Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma
ü Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d'ell mateix i dels altres.
·        Aprendre a pensar i a comunicar
ü Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.
·        Aprendre a conviure i habitar el món
ü Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col∙laboració amb el grup i cap a la integració social

Objectius:
  •  Començar a ser objectiu i realitzar l’autoavaluació del curs.
  • Saber expressar oralment una idea.
  • Iniciar-se en l’experiència de gravar i escoltar la pròpia veu i la dels altres.
  • Saber fer silenci.
  • Respectar la producció pròpia i la dels altres.
  • Gaudir del resultat de l’activitat.

Recursos materials:
  • Gravadora digital o micròfon connectat a l’ordinador.
  • Cd’s
  • Fundes adhesives per cd.
  • Fotografia del grup-classe.

Recursos personals:
  • Mestre tutor o mestra tutora.
  • Persona de reforç.
Descripció de l’activitat:
Durant les últimes setmanes del curs, les hores de reforç a l’escola es dediquen a fer les proves per a l’avaluació i l’autoavaluació que es fan els propis infants.
Per realitzar l’orla per escoltar es va aprofitar el temps d’avaluació programat  perquè la tutora, mentre la mestra de reforç estava amb el grup, realitzés l’autoavaluació. Els fulls i els colors de sempre es van substituir per una gravadora digital.
En grups de set alumnes i amb l’aula en silenci, després d’un petit assaig, s’iniciava la gravació.
Cadascú saludava, es presentava, explicava el que havia après durant el curs, el que li havia agradat més de fer i cantava una cançó amb la resta de nens i nenes mentre la mestra ho gravava. Acabades les gravacions dels infants la mestra hi va gravar unes frases de comiat.
Finalitzada la gravació de l’orla, es va crear un arxiu d’àudio a l’ordinador per a poder copiar-lo als cd’s.
Una tarda es va dedicar a fer l’audició de la nostra orla, comentar  i els infants van gaudir escoltant les seves veus i la dels altres.
Fetes les còpies, a cada funda es va posar una fotografia del grup i el cd. Aleshores es va enganxar a la contraportada de l’àlbum del tercer trimestre per portar-ho a casa l’últim dia del curs de P3.
En aquesta gravació es poden observar els diferents nivells d’adquisició del llenguatge oral. És un recurs interessant pels mestres perquè ajuda a realitzar l’avaluació de la parla i poder detectar els infants que mostren dificultats a l’hora d’articular alguns sons.
Valorant les mestres del cicle d’educació infantil molt positiva l’experiència, a l’escola l’orla per escoltar  s’ha repetit en altres cursos.

MIREM L'ORLA DE FI DE CURS (I)


Quan s’està acabant el curs, a moltes aules es comença a pensar en quin tipus d’orla es farà perquè els infants la portin a casa com a record del curs que s'ha compartit amb els companys, companyes i mestres.
L’orla més senzilla de fer, és la que es realitza emmarcant digitalment una fotografia del grup classe; però l més habitual en l'educació infantil és la que després d’escollir un dibuix on hi hagi  nens i nenes es substitueixen els caps per les fotografies de carnet dels infants de la classe.
Fotografia emmarcada
Dibuix per posar-hi les fotografies
A partir de l'activitat anterior, les fotografies es poden inserir en  algun dibuix significatiu del nom de la classe .
            
             Orla de la classe dels vaixells
Aquests tipus d’orles, per la seva dificultat en el muntatge, no propicien la participació dels infants d’educació infantil i correspon tota la tasca a les mestres o els mestres.

En altres ocasions, en lloc d’inserir  les fotografies, els infants hi participen fent el dibuix de la seva cara i enganxant-la al cos dels nens i nenes o en algun altre motiu relacionat amb el nom de la classe.

Autoretrat d'un alumne de la classe dels astronautes
L’orla que desenvolupa les habilitats plàstiques, el coneixement d’un mateix i dels altres, a més de fer més protagonistes de l’activitat els infants, és l’orla dels autoretrats. 
Capacitats:
·        Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma
ü Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d'ell mateix i dels altres.
·        Aprendre a pensar i a comunicar
ü Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges: llenguatge plàstic.
·        Aprendre a conviure i habitar el món
ü Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col∙laboració amb el grup i cap a la integració social
Objectius:
  • Expressar oralment i plàsticament la pròpia imatge (autoretrat).
  • Coneixements de les parts bàsiques del propi cos.
  • Respecte per les característiques físiques dels altres.
  • Participació en la cura i manteniments dels material.
  • Respectar i gaudir de la producció pròpia i la dels altres.
Recursos materials:
  • Miralls
  • Material fungible: paper, llapis, ceres, retoladors,...
  • Fotografia de cadascú.
Descripció de l’activitat:
L'episodi del programa Una mà de contes: Un autoretrat? de TV3 pot ser un bon recurs per explicar què és un autoretrat i alhora motivar els nens i nenes per iniciar l'activitat següent.
Engrescats per la idea de fer l'autoretrat, en rotllana es proposarà que cadascú faci oralment la seva descripció per saber els aspectes que haurà dibuixar i pintar. 
A més d'observar-se al mirall de la classe, com que a totes les aules d'educació infantil hi ha les fotografies dels nens i nenes, aquestes es poden utilitzar com a referent 
Per fer els autoretrats s'utilitzaran diferents tècniques i materials: dibuixats en llapis i pintats amb retoladors, dibuixats i pintats amb ceres, dibuixats amb llapis i resseguits el contorn amb negre,... Cada tutor o tutora, segons les habilitats del grup, decidirà quina tècnica és la més adequada. 
Acabats els autoretrats, per identificar-se hi escriuran o copiaran el seu nom. 
Finalitzats els dibuixos el mestre o la mestra els escanejaran per fer la  composició de l’orla i guardar-la en un arxiu per fer-ne les còpies. Cada infant portarà a casa l’últim dia del curs la seva orla i els originals es penjaran a l'aula per a fer una petita exposició que permeti gaudir de les produccions plàstiques.
Orles d'autoretrats dibuixats i pintats

Per saber-ne més:    Enllaços de models d'Orles Gràfiques

diumenge, 27 de maig del 2012

LA MALETA DEL CONTE VIATGER


Explicar i escoltar  contes permet els infants entendre el món que els envolta i els ajuda a viure el seu món interior des de les emocions que els generen les històries i els seus protagonistes.
Llibres de contes a les escoles en trobem per tot arreu: a la biblioteca d’aula, a la de l’escola, per les prestatgeries,... i a la maleta del conte viatger.
La maleta del conte viatger és un recurs per fomentar el gust per la lectura, l’enriquiment del llenguatge dels nens i nenes del segon cicle de l’educació infantil i la implicació de les famílies en la creació de l’hàbit lector.
Els objectius d’aquesta activitat són:
  • Ajudar a establir un vincle afectiu entre adults i nens a través de la lectura.
  • Facilitar l'expressió de les pròpies emocions
  • Promoure el gust per la lectura i l’hàbit lector
  • Afermar l’autoestima de l’infant.
  • Afavorir l’enriquiment de l’expressió oral.
  • Potenciar l’atenció i la memòria.
Durant el curs tots els infants de la classe de P4 i P5 portaran a casa seva la maleta del conte viatger.
La maleta serà una carpeta de cartró decorada (cal que porti nansa per a fer la funció de maleta).
Adaptació d'un disseny de la Glòria Vivas del bloc "Papers de colors"

Quan arriba el divendres, el nen o nena que portarà la maleta del conte viatger a casa seva, anirà al racó de la biblioteca de la classe per agafar el conte que més li agradi i que encara no se l’hagi emportat ningú.
Tot i que a la reunió d'inici de curs s'explicarà detalladament el funcionament de la maleta del conte viatger, s’hi adjuntarà el full explicatiu per a la família on s’anima a llegir-lo junts i a gaudir de l’experiència1. Doncs, els infants que viuen la lectura de llibres com una experiència positiva tendiran a repetir-la i d’aquesta manera es facilitarà l’adquisició de l’hàbit lector.
Interior de La maleta del conte viatger.
Per afavorir l’enriquiment de l’expressió oral, el dilluns quan el nen o nena porti la maleta amb el conte viatger a la classe, es posarà davant del grup  per explicar-lo. Es poden portar alguns suports que ajudin a recordar l’argument: titelles, dibuixos, objectes, disfresses,...
            
               En Pol ens va portar pastís i xocolata per esmorzar (elements del conte).
              Abans va explicar amb el titella el conte "La mama oca i el pastís".
L'Anna va fer aquests
titelles per explicar "En Tabalet".











Es demanarà coherència en el relat i que s’usin les fórmules d’inici i final per facilitar l’estructura narrativa del conte:
-      Vet aquí una vegada...
-      Hi havia una vegada...
-      En aquells temps...
-      Conte contat, conte acabat i sinó és mentida és veritat!
-      Vet aquí un gos, vet aquí un gat aquest conte s’ha acabat!
Per afermar l’autoestima de l’infant i donar-li seguretat en relació a la seva expressió verbal, al finalitzar l’explicació del conte se li farà una valoració positiva amb una de les cantarelles de felicitació i un aplaudiment.
Alguns nens o nenes poden no tenir el recolzament familiar pel que prepararan la presentació del conte amb el mestra o la mestra.
La maleta del conte viatger ens servirà per poder avaluar l’expressió verbal dels infants a partir dels ítems que s’hagin establert per aquell curs.

dimarts, 22 de maig del 2012

A QUATRE GRAPES

Per l’Aitor que m’ho va fer plantejar, per la Dolors que m’ho va explicar i per l’Ene que m’ho va recordar.

Hi ha disciplines importants per “fer de mestres” que no s’expliquen a les universitats; és la pròpia experiència i la recerca individual que et porten cap el seu coneixement.
Durant els primers anys d’exercici, m’adonava que hi havia alumnes intel·ligents però amb problemes per seguir el ritme de treball de la classe i poder assolir els aprenentatges, especialment en les activitats com el grafisme, l’escriptura, els nombres...
Convidava a pares i mares a portar-los a l’oftalmòleg: necessitarà ulleres?, els feia proves d’oïda: serà sord i no m’entén?, a les entrevistes demanava si a casa no mostrava interès pels estímuls de l’entorn: tindrà alguna discapacitat? i quan res responia el meu neguit, sentenciava: és molt llest però poc treballador!
El temps i la vida m’han fet entendre el què els passava; des d’aquí demanar disculpes a aquells infants per no haver sabut comprendre’ls i no haver posat al seu abast els recursos necessaris per ajudar-los.
Ara sé que no són ganduls, sé que desconnecten quan els costa en excés  fer les activitats, que els seus problemes de lateralitat comporten un alt risc de fracàs escolar i que cal treballar des de l’educació infantil per evitar-los o corregir-los.
La lateralitat és una funció complexa que fa possible a les persones orientar-se en l’espai i el temps, entendre les lletres i els números perquè el significat d’aquests dependrà de la forma (p, q, b, d) i l’espai que ocupen (32, 23).
Així, és important que a l’educació infantil es facilitin activitats que preparin una bona intercomunicació entre els dos hemisferis del cervell perquè cada infant pugui desenvolupar la seva lateralitat i preparar l’ull i la mà per l’aventura d’aprendre a llegir i escriure.
Els primers mesos de vida els infants  tenen una percepció sensorial del món. Els estímuls d’aquestes sensacions van creant connexions entre les neurones de cada àrea del cervell que progressivament conduiran cap el desenvolupament de l’organització dels dos hemisferis.

Segons sigui l’àrea que domini, a partir dels quatre anys s’iniciarà la definició de la lateralitat dominant. 
Per aquesta raó, és necessari estimular una correcta lateralitat i una de les activitats més importants és gatejar. Explica el psicòleg Gardeta que és  “fonamental per coordinar els dos hemisferis del cervell; perquè obliga el nen a col·locar el cap i els braços en una posició que el fa esforçar-se per enfocar la visió en dues direccions, i estableix així la convergència visual adequada" imprescindible per les habilitats i destreses escolars.
A l’escola, el millor moment per treballar la seqüència evolutiva en relació la lateralitat i per poder “anar a quatre grapes”, és l’estona de psicomotricitat.
Abans d’iniciar cada sessió de psicomotricitat, programarem algunes activitats lúdiques per realitzar a terra que impliquin gatejar i potenciïn:
Capacitats:
  •    Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma.
  •    Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.
  •    Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d'ell mateix i dels altres.
Objectius:
  •    Experimentar les possibilitats del propi cos a partir de l’experiència del gateig.
  •    Activar sensorialment les funcions de la visió i l’audició a partir d’experiències motrius.
  •   Evitar transtorns de la lateralitat.
Temporització:
10 minuts abans de cada sessió de psicomotricitat.
Consideracions:
A P3 probablement encara trobarem nens i nenes en fases inicials de gateig: arrossegament o gateig homolateral, els quals haurem d’observar i estimular perquè evolucionin cap el gateig contralateral.
Fase d'arrossegament

És important que s'assoleixi el gateig contralateral: girar el cap i un braç vers el mateix costat i la cama al costat contrari . A més, cal que els genolls s’aixequin de terra i les mans  estiguin obertes a terra. 
Gateig Fase Homolateral: girar el cap i avançar
amb el braç i la cama del mateix costat.
A terra, la  posició inicial  Gateig Fase Contralateral
Activitats:
  • Gatejar endavant individualment.
  • Gatejar enrere individualment.
  • Gatejar a ritme lent.
  • Gatejar a ritme ràpid.
  • Gatejar endavant o enrere seguint les consignes dels mestres per canviar de direcció, aturar-se, canvi de sentit, etc.
  • Gatejar seguint un company o companya.
  • Gatejar seguint un circuit amb obstacles que no es podran tocar.
  • Joc dels animals: gatejar imitant lleons, gats,etc.
  • Passar pel túnel de gateig.


Mostra d'algunes activitats de gateig a l'escola
Es vetllarà sempre perquè el gateig es faci correctament i s’haurà de corregir la posició quan calgui. 
Per avaluar la fase en què cada nen o nena es troba, a més de l’observació, és interessant fer gravacions en vídeo i visionar-les anotant els aspectes remarcables de cada infant.
En el cas que algun nen o nena no progressi i es mantingui en una seqüència evolutiva del gateig, caldrà fer la derivació a un professional especialitzat en problemes de lateralitat.

Per saber-ne més:  
El desarrollo de la lateralidad infantil. 
Niño diestro-Niño zurdo"
                       Instituto Médico del Desarrollo Infantil. Edit. Lebón

dissabte, 19 de maig del 2012

TEMPS PER A L’ESTADÍSTICA...


L’estadística en el segon cicle d'educació infantil es pot aplicar als projectes, a les activitats dels diversos llenguatges i també ens pot ser útil  per  explicar alguns fets de l’entorn natural. Algunes de les preguntes que fan els infants es poden respondre a partir de la informació que s’obté amb la recollida i l’anàlisi de dades. 
Quan estava a l'escola, cada matí després de fer les rutines diàries, m’agradava fer algun joc matemàtic per potenciar la numeració, el càlcul mental i l' estadística; doncs és en aquestes activitats quan els nens i nenes poden veure la funcionalitat de les matemàtiques.
En rotllana, per treballar l'estadística, iniciava  sempre l’activitat  amb alguna pregunta diferent:
·        Avui han vingut més nens o nenes?
·        Què porteu menys “bambes”, botes  o sabates?
·        De quin color hi ha més bates en aquesta classe?, etc.
Cal tenir present que a P3 les preguntes és millor que no incloguin més de dues variables i sempre observables a la realitat (pregunta dels nens o nenes). Per les dificultats que en aquest nivell tenen en els processos d'abstracció, encara no es treballa amb gràfiques i s'utilitza material manipulable.
A P4 ja es poden introduir  tres variables (pregunta de les “bambes”, botes o sabates)  amb material i gràfiques senzilles i a P5 més de tres (pregunta dels colors de les bates).
Classificació de bates per colors
Després de formular la pregunta, és important deixar un temps perquè els infants comentin les seves hipòtesis i així ho feia. Aleshores, demanava que classifiquessin les diverses variables aixecant-se de la rotllana per fer fileres amb els infants i per ordenar el material o les fotografies segons la pregunta formulada inicialment (recollida i representació de dades).
Feta la classificació es comptaven els elements (recompte de les dades) i finalment s’exposava la conclusió: Hi ha més…
L’activitat “Temps per a l’estadística: l'estadística del temps” es fonamenta en l’elaboració d’una estadística del temps atmosfèric en els nivells de P4 i P5.
Capacitats:
1.   Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma.
2.   Aprendre a pensar i a comunicar:
· Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.
· Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.
3.   Aprendre a descobrir i tenir iniciativa:
·     Observar i explorar l'entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte.
Objectius:
·        Diferenciar  el temps atmosfèric i els seus símbols.
·        Iniciar-se en l’ estadística: recollir, classificar, representar i recomptar dades.
·        Saber expressar gràficament les dades del registre del temps.
·        Gaudir de l’activitat.
Calendari diari del temps de P3 
Des de P3 a les rutines diàries apareix “El temps” per familiaritzar els infants en la representació gràfica dels fenòmens atmosfèrics. L’encarregat o encarregada, després de mirar per la finestra, assenyala amb una fletxa el temps que fa aquell matí. Es pot acompanyar amb la cançó: “Pastoret d’on véns?
A P4, cada matí es mira quin temps fa i es fa un registre setmanal en un mural de la classe on també hi consta l’estació de l’any.
Calendari setmanal del temps de P4
El dilluns pel matí, l'infant que té el càrrec de mirar el temps el cap de setmana, finalitza el registre i amb tot el grup es compta els dies què ha fet sol, núvols, sol i núvols i pluja. Enganxats els símbols a la pissarra, s’escriu el nombre de cada variable i amb “peces lego” es fa la representació gràfica per visualitzar el resultat: la filera més llarga és on hi ha més elements (en estadística “la moda”).
Recompte de dades a P4
A partir del tercer trimestre, quan ja dominen el funcionament del registre col·lectiu que es fa setmanalment a la pissarra, acabada aquesta s’inicia l’activitat  del temps de la setmana en un registre individual. 
La gràfica és una quadrícula on s'aniran posant les "peces de lego" a mesura que es compten el nombre dels elements. En aquest cas es fa horitzontalment per respectar la direccionalitat de l’escriptura i associar el resultat al concepte de llargada. En altres ocasions, es    faran els gràfics de barres per treballar el concepte d’alçada. 
  Una vegada completat el registre, es retiren les peces i es pinten els quadres,       comptant-los i posant-hi el nombre. Finalment s’escriu el nom de l’element més   vegades repetit.
1. Registre de dades amb "peces lego".
2. Gràfica amb la conclusió.
A P5, es realitza un registre del temps mensual, seguint el mateix desenvolupament de l’activitat anterior.
L’últim dia de cada mes, es compta entre tots quin temps ha fet i s’apunta a la pissarra fent la representació del gràfic de barres amb les “peces de lego”.
                Calendaris mensuals del temps de P5 ( amb cartronets i amb dibuixos)
Recompte de dades a P5
Finalment s’ompla el full de registre individual de les dades del temps, fitxa de treball que ens servirà com a activitat d’avaluació.
Per saber-ne més:

dimarts, 15 de maig del 2012

L’ART DE MIRAR: JOAN MIRÓ


A les nostres aules motivem i ensenyem als infants a dibuixar, pintar, modelar,... però poques vegades els programem activitats de contemplació i gaudi de l’art, ens costa potenciar l’art de mirar amb la mateixa intensitat.
Educar en l’art, és educar la sensibilitat, la creativitat, les emocions i els valors.
Una de les activitats freqüents a les aules consisteix en portar fotografies de les obres d’art i mostrar-les en murals o en imatges ampliades a l’ordinador, projectar- les, mostrar-les en vídeo, etc.  


En aquestes reproduccions costa trobar-hi la màgia de la pinzellada, el cromatisme i les textures amb que l’artista va voler impregnar-les o la petja del cisell en les escultures. 
Per aquest motiu, és imprescindible la visita a les col·leccions d’art en els mateixos museus, sales d’art o fundacions privades. Allà s’hi trobarà l’àrea educativa on s’ofereixen diferents serveis com ara les visites guiades i tot de material complementari que ens facilitarà la tasca docent.
Quan es visita un museu amb infants d’educació infantil, cal seleccionar unes obres i dedicar el temps de la visita únicament a aquestes obres en concret. D’aquesta manera, es podrà mantenir l’interès i el gaudi en els infants així com propiciar una experiència motivadora.
Aquesta activitat ens ajudarà a potenciar les Capacitats següents:
·        Aprendre a pensar i a comunicar:
Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.
·        Aprendre a descobrir i tenir iniciativa:
Observar i explorar l'entorn immediat amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.


La Fundació Miró és una de les més visitades per les escoles degut a l’atractiu que en els nens i nenes genera l’obra de Joan Miró.
L’art de mirar: Joan Miró, està dissenyada per fer una visita conduïda pel  tutor o tutora dels diferents nivells del segon cicle d’educació infantil.

Objectius:
·        Apropar als infants al món de l’art.
·        Conèixer, interpretar i gaudir de l’obra de Joan Miró.
·        Crear una "obra d'art": escultura.
·       Observar amb atenció algunes de les produccions artístiques de Joan Miró: Tapís: “Tèxtils”, pintura: “Personatge davant del sol” i escultura: ”Parella d’enamorats dels jocs de flors d’ametller”.

Activitats prèvies:
§  Fer una pinzellada de la biografia de Joan Miró.
§  Mostrar les fotografies i anomenar els seus títols per familiaritzar els infants amb les obres que es treballaran. Aquestes s’enganxaran a l’aula, en el “racó de l’art” on es mostren les produccions plàstiques.
§  Potenciar les actituds que durant la visita a la Fundació Miró hauran de mantenir:
o   Silenci o to de veu fluix.
o   Caminar en ordre i sense córrer.
o   No allunyar-se del grup.
o   Respecte vers les obres d’art.
o   Tolerància amb un mateix i els altres.

És important quan es surt de l’escola, que els infants vagin identificats amb el nom i l’adreça del centre. Hi ha diverses maneres de fer-ho, la següent és la que més m’agrada ja que els nens i les nenes participen "artísticament" en la seva realització.
Darrere: Segell de l'escola amb l'adreça  i el  telèfon.
Davant: Cada infant fa un dibuix i escriu el nom

PROPOSTA DE GUIÓ PER A LA VISITA

Tapís: “Tapis de la Fundació”

Asseguts/des davant, observeu el tapís i després d’una estona dedicada a “mirar” l’obra, la mestra en veu baixa demaneu:
·        Què és?
·         Quins elements hi veieu? (lluna, estrella,...)
·        Quins colors hi veieu?
·         On està el color negre? (Són les línies del contorn)
·        Quin nom li posaríeu? Coincideix amb el nom real?
·         De quin material està fet? A què s’assembla de les coses que hi ha a casa? ( Catifa)
Pintura: Personatge davant del sol

Asseguts/des al davant es “mireu” el quadre fins que detecteu que l’expectació va disminuint:
     ·        Està fet igual que el tapís?
     ·        Com el va pintar en Miró?  (Pinzell i llançant  galledes de pintura,...)
     ·        Quins colors hi veieu?
     ·        Quines figures hi ha? (El cercle vermell és el sol, la “lletra A” és el personatge)

Escultura: ”Parella d’enamorats dels 
jocs de flors d’ametller”

Per mostrar la diferència amb les obres anteriors, feu una volta a les escultures per “mirar” per tots els costats:
Asseguts/des al davant, inicieu la conversa:
  • Quina diferència hi veieu amb la pintura i el tapís?
  • A la vostra ciutat hi ha escultures? On?
  •  Què creieu representa cada escultura?
  • Quins colors tenen?
En arribar a l’aula programeu un parell de sessions: en una feu la conversa sobre les emocions viscudes durant la  visita i a l’altra, desenvolopeu una tècnica per "ser petits Miró".
Com que fer una pintura és més habitual,  us proposo una escultura amb plastilina.


Finalment exposeu a l'aula totes les produccions per a poder gaudir de "l'obra d'art" personal i de les obres dels altres.